Un Ciutadans "catalanista"
Abús rere abús del nacionalisme espanyol d'estat, i despropòsit rere despropòsit de les forces independentistes, la política catalana s'assembla cada dia més a un descampat propici perquè s'hi despengin paracaigudistes de tota casta, si pot ser a recer d'alguna acció judicial que els ajudi a guanyar notorietat. Els penúltims a aterrar-hi són aquesta Lliga Democràtica que s'ha animat a presentar un recurs contra el decret d'ajornament de les eleccions al Parlament. Ningú dubta que aquest ajornament es devia principalment a la coincidència dels càlculs electoralistes d'una majoria de partits, però encara és més notori que la presentació del recurs obeeixi únicament al càlcul possibilista d'un partit extraparlamentari que troba d'aquesta manera una porta –portella, porteta– per fer la seva entrada de cavall sicilià –o de ratolí de l'Eixample, ja es veurà–. Si el recurs prospera –cosa molt plausible, precisament perquè es tracta d'una iniciativa mesquina–, contribuirà a enfangar encara una mica més el terra del descampat.
El recurs en qüestió segur que té les seves motivacions jurídiques, tot de tecnicismes que en justifiquen i sustenten la presentació. Els qui no som entesos en lleis no hem d'entrar a discutir-ho. Una altra cosa és el vessant polític de l'assumpte, és a dir, la naturalesa d'aquesta nova Lliga Democràtica, que amb el nom vol evocar la tradició lliguera del catalanisme conservador (la Lliga Regionalista, la Lliga de Catalunya), però que a la pràctica apareix com una nova maniobra dins l'espai que va de Ciutadans fins al PSC, i del PP fins a Manuel Valls, encaminada a “aturar l'independentisme” (que té una habilitat notòria per aturar-se tot sol). Així ho anunciava, fa un any i mig, una de les impulsores del nou partit, Eva Parera, quan encara era regidora a l'Ajuntament de Barcelona amb aquell Manuel Valls que acabava de rompre amb Ciutadans. Abans havia militat a la Unió Democràtica de Catalunya liderada per Duran i Lleida, i ara acaba de fitxar pel PP del meu bon amic, i líder nat, Alejandro Fernández. La cap visible de la Lliga Regionalista és la tertuliana Astrid Barrio, però la trajectòria d'Eva Parera sembla resumir-ne millor l'esperit.
O la de Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana i presumpte ultradretà amb una causa arxivada d'insults i amenaces, per haver prescrit. Així com en el seu moment es va presentar Ciutadans com el Podem de dretes, ara que Ciutadans va de baixada la Lliga Regionalista deu ser el Ciutadans catalanista. I és que el catalanisme, com gairebé tot a la vida, té diferents modulacions: hi ha la ideologia de noble i transversal història, pionera en la defensa dels valors democràtics i puntal de la lluita antifranquista, i hi ha el catalanisme escrofulós i venal, representat com ningú per Berlanga i Azcona, i per l'actor Sazatornil, amb la figura de l'industrial català de la pel·lícula La escopeta nacional. Ubiqui el lector la Lliga Regionalista, i el seu recurs, en la tradició que cregui que els correspon.
