L’únic gol ucraïnès al Mundial de Rússia

Cap / D’esportsPocs minuts després de classificar-se per a les semifinals del Mundial, el defensa croat Domagoj Vida, que havia marcat un gol durant la pròrroga i un penal, es va abraçar amb l’exjugador Ognjen Vukojevic, membre del cos tècnic de la selecció. I van penjar un vídeo a les xarxes en què Vida cridava “Glòria a Ucraïna!”, abans que Vukojevic afegís: “Aquest triomf el dediquem al Dinamo i als ucraïnesos”, referint-se al Dinamo de Kíev, on van jugar tots dos en el passat. El vídeo va provocar una onada d’insults d’aficionats russos, indignats de veure com després d’haver-los eliminat els seus botxins burxaven amb aquest lema proucraïnès.

Rússia i Ucraïna no mantenen relacions diplomàtiques des de fa anys. El novembre del 2013 va començar la revolta contra el llavors president del país, Víktor Ianukóvitx, que rebutjava un acostament a la Unió Europea amb una política més pròxima a Rússia. La revolta que va començar a la plaça Maidan de Kíev va acabar amb morts, Ianukóvitx fugint i un nou govern que va trencar amb Moscou. Però de la revolta es va passar a la guerra quan a les zones de majoria russòfona, com l’est del país i la península de Crimea, grups armats amb el suport de Moscou van proclamar la independència. Crimea va votar tot seguit unir-se a Rússia en un referèndum que no va ser reconegut per la comunitat internacional, mentre que a les zones de Donetsk i Lugansk, rebels prorussos encara mantenen una guerra i controlen parts del territori. En un intent de controlar la situació, el govern de Kíev ha armat grups d’extrema dreta .

Fa més d’un any, a Moscou es va celebrar que la selecció d’Ucraïna no aconseguís classificar-se per al Mundial, tot i que els ucraïnesos han pogut celebrar ara una derrota russa, precisament contra Croàcia amb jugadors com Vida, amb lligams amb aquest estat. La FIFA, de fet, està estudiant el cas i el defensa segurament rebrà una sanció econòmica per les seves paraules, tal com els va passar a Shaqiri i Xkaha, jugadors suïssos fills de kosovars, que van celebrar els seus gols contra Sèrbia amb símbols nacionalistes albanesos. Llavors la FIFA va considerar que aquests gestos dels futbolistes eren sancionables econòmicament perquè provocaven el rival, però no podien significar una sanció esportiva perquè els futbolistes es poden perdre partits només si utilitzen lemes polítics en què es discrimina altres col·lectius. El crit de Vida, “Glòria a Ucraïna!”, va ser un dels eslògans que es van sentir el 2013 en la revolta de Maidan. Però els experts dubten sobre el seu significat.

Els primers cops que es va fer servir aquest càntic va ser a les files de l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès, el 1942, quan aquest grup nacionalista va intentar crear un estat independent aprofitant que l’Alemanya nazi estava derrotant la Unió Soviètica. Aquest exèrcit va arribar a col·laborar amb els nazis, i ha rebut acusacions de neteja ètnica contra polonesos, jueus i russos. Després va lluitar contra els nazis i els soviètics, i va acabar sent derrotat. Els últims anys el lema ha passat a ser utilitzat per moltes formacions polítiques, no només les d’extrema dreta que es consideren hereves de l’Exèrcit Insurgent. El mateix president Petró Poroixenko el va utilitzar en una aparició al Congrés dels Estats Units. Ara ha arribat al Mundial gràcies a un jugador de Croàcia, país on es van sentir càntics contra Sèrbia per celebrar el triomf. I és que Rússia i Sèrbia, estats eslaus ortodoxos, sempre s’han portat bé. Al Mundial, la política sempre hi té un paper.