Unilateralisme o intervencionisme?

De què serveix debatre sobre el model de país que voldríem si no tenim clar com arribar a la independència? Aquesta pregunta té tot el sentit per a aquell que ja és independentista, però es pot formular d’una altra manera si del que es tracta és d’ampliar la base: per què no demanem a tots els catalans que dibuixin el seu país ideal, articulant grans majories al Parlament, i després anem al Congrés de Diputats a intentar implementar-les? Convertir el Parlament en una font d’iniciatives legals equival a transformar Catalunya en un actor polític diferenciat, un Partit dels Catalans, dins de la legalitat espanyola. D’entrada es podria forçar una votació sobre la monarquia. Òbviament es pot objectar el poc recorregut que tindrien algunes de les propostes, però tampoc es pot menystenir l’impacte que tindria un procés semblant entre la població contrària a la independència però crítica amb l’ statu quo. ¿Es pot transitar des del paradigma unilateral, fàcil de combatre per Madrid tal com s’ha vist, fins a un intervencionisme extrem que li pot resultar molt i molt molest?