Utilitzar els animals per fer festa és incívic

D'entrada deixo clar el meu desig per a la total i prompta recuperació de les persones ferides al correbou de Vidreres, en especial de les que es troben greus. I a continuació la, diguem-ne, estranyesa per com contava els fets un testimoni a la televisió: “El bou ens va mirar i va atacar directament tota la gent que hi havia a la grada. Hi havia dones, nens, gent gran...” En efecte, un bou quan envesteix mira primer cap on dirigeix l'envestida, i no té en compte l'edat ni el gènere de qui té davant. Aquests animals fan això quan se senten molestats o amenaçats, i ho fan perquè són bous. Però el testimoni en feia una descripció que s'ajustava més a la d'un atac terrorista, o d'un psicòpata o una persona malvada. Hi havia implícita una censura a la conducta del bou, que en comptes de participar de la festa com s'esperava d'ell havia pres l'equivocada opció de la violència indiscriminada. Les paraules del testimoni em van semblar un bon exemple de fins a quin punt hem perdut el contacte amb parts importants de la realitat que ens envolta, entre elles tot el que té a veure amb la naturalesa, i en aquest cas concret amb els animals.

Com que els humans som l'espècie més intel·ligent, som també la més nècia: una cosa és el revers de l'altra. En tot cas, hauríem de ser capaços de comprendre que si molestem un animal, encara que sigui amb ànim de jugar i fer festa, l'únic que podem esperar és que l'animal s'hi torni. Aquest seria el primer punt, que té a veure tan sols amb un mínim coneixement del comportament dels animals, així com amb una idea bàsica del mesurament de forces i de l'autoprotecció. El segon punt ja és una mica més subtil i es refereix a la nostra suposada capacitat d'organitzar-nos com a ciutadans, i a més com a ciutadans que posen el civisme com un dels seus valors més alts. Doncs bé, utilitzar animals per fer festa és d'un incivisme penós i obcecat. No n'hi ha prou de no torturar-los i matar-los, com succeeix a l'espectacle demencial de l'anomenada festa dels toros. És que tampoc no se'ls ha de fer participar en correbous, ni se'ls ha de lligar a una canya ni al capdamunt d'un tronc, ni se'ls ha de posar teies enceses al cap o a les banyes, ni se'ls ha de despenjar d'un balcó o d'un campanar, ni se'ls ha de tirar al mar per veure si suren o veure qui els agafa abans nedant. No s'han de fer aquestes coses perquè per començar no tenen res de divertit, però és que, a més, són profundament incíviques, impròpies de ciutadans civilitzats. Pel que fa a les apel·lacions a qüestions de tradició o de cultura, sincerament no val la pena ni parlar-ne.

Abans que algú m'ho demani, no soc animalista ni vegà ni vegetarià, i tampoc em fa falta ser-ho per tenir la convicció que les societats i els individus que no respecten els animals tenen un problema greu amb ells mateixos, i que difícilment arribaran a solucionar-lo si insisteixen a divertir-se i fer festa d'aquesta manera grotesca. Els animals no són una atracció de fira ni accessoris per a una festa. No és tan difícil d'entendre.