Valverde torna al país més bonic d’Europa

El Barça busca classificar-se per als vuitens al Pireu, on el tècnic va viure una etapa plena d’èxits

Ernesto Valverde a l’inici de l’entrenament del Barça al camp de l’Olympiacos.
i Toni Padilla
30/10/2017
4 min

Enviat Especial / Al PireuErnesto Valverde es va fer un fart de saludar persones en arribar a l’estadi de l’Olympiacos. Amb l’equip grec, el tècnic del Barça va guanyar gairebé tots els títols que té al seu palmarès com a tècnic: tres lligues i dues Copes. “El seu record és molt important, ens va fer créixer com a club”, deia Takis Lemonis, l’entrenador del campió grec, amb qui es coneix des de fa anys. Per a Valverde tornar al Pireu és especial, tot i que ja hi va tornar amb l’Athletic de Bilbao. I de vacances, ja que és un enamorat de Grècia. “És el país més bonic del món. Ple de meravelles naturals i culturals. I la seva gent ha sigut molt generosa amb mi. Han de millorar coses, però tots els països tenen coses per millorar”, explicava el 2016 sobre el seu pas per terres gregues.

Quan va ser a Grècia, Valverde es deixava veure molt als partits de bàsquet. Tot just una autopista separa el pavelló de l’Olympiacos, on es lluita per ser campió d’Europa de bàsquet, de l’estadi de l’Olympiacos, on l’equip de futbol lluita per ser campió de Grècia. I just darrere del Pavelló de la Pau i l’Amistat ja hi ha aquest mar que va escampar la cultura grega i del qual Valverde també va disfrutar quan va treballar en un club on va arribar, precisament, per ocupar el lloc de Pep Segura, que també va deixar bons amics en terres gregues. Segura havia arribat a Grècia per fer d’ajudant de Llorenç Serra Ferrer a l’AEK d’Atenes, però va decidir quedar-s’hi per treballar després amb Takis Lemonis, l’actual entrenador. Quan Lemonis va ser destituït, Segura va acabar fent d’entrenador i va guanyar tant la lliga com la Copa. Valverde va arribar just després.

“Valverde va deixar un record difícil de millorar, a l’Olympiacos. L’afició està molt ben acostumada, últimament, ja que l’equip sempre guanya la lliga de futbol, però després de Valverde l’equip no ha millorat. Quan ell va guanyar els títols l’Olympiacos encara tenia rivals durs, després tot sembla que tingui menys mèrit”, diu el periodista Tasos Kokinidis, tot recordant que els últims anys la forta crisi que ha afectat Grècia ha deixat l’Olympiacos gairebé sense rivals gràcies als diners de Vànguelos Marinakis, el propietari del club, milionari del sector naval.

La vida, al Pireu, és el mar. Els Marinakis van fer fortuna amb els vaixells i la ciutat va néixer per ser el port natural d’Atenes, tan pròxima però sense mar. L’estadi i el pavelló de l’Olympiacos es troben tocant al mar, a pocs metres. Ernesto Valverde també vivia tocant al mar, però a uns quilòmetres, al barri residencial de Glyfada, on van a viure tants exjugadors i milionaris, perquè s’hi viu bé i amb calma, amb platges privades i negocis de luxe. “Exceptuant el País Basc, he fet tota la meva carrera en ciutats mediterrànies, aquest mar té una llum i una força especials”, deia fa anys Valverde. A Glyfada sembla que mai s’hi ha viscut una crisi com la que ha fet tant de mal a Grècia. Valverde, però, va voltar per tot el país, veient-ho tot. És un home curiós.

Valverde va deixar documentat el seu pas per Grècia en forma de fotografies. El Txingurri havia estudiat a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, l’IEFC, quan era jugador de l’Espanyol i del Barça, i va reprendre aquesta passió -que havia iniciat en temps de revelar carrets- en una terra que estima qualsevol amant de la fotografia. Valverde va treballar en dues èpoques diferents a l’Olympiacos, i en la segona va anar-hi sense la família. Més sol, va decidir recuperar la passió per les fotos, una obra sempre en blanc i negre que va recollir en una exposició que va fer a Atenes, a la Galeria Ileana Tounta, i després en un llibre, Medio tiempo, publicat el 2012. D’aquest llibre li agradava particularment una imatge de Darko Kovacevic pensatiu al vestidor de l’estadi de Marsella, tot i que tothom en destaca una foto de Rafik Djebbour, un jugador algerià, amb una pistola. “La pistola era de veritat, però no era seva. Ell no la volia agafar, però semblava un pistoler vestit d’aquella manera. Així que li vaig proposar fer-ho amb una pistola d’un guarda de seguretat”, explicava Valverde, que va fer una obra amb la solitud com a element central: “En general apareixen llocs solitaris o llocs on qualsevol persona se sentiria sola. Solitàries semblen, efectivament, la majoria de les persones que hi apareixen”, tal com deia al pròleg del llibre l’escriptor Bernardo Atxaga, autor , entre altres llibres, d’El hombre solo. Valverde va viure a Grècia anys feliços, entre llibres i fotografies. Entre paisatges i gent que lluitava pel seu futur. Ara hi torna convertit en el tècnic d’un dels millors clubs del món. Ahir tothom el volia saludar. I l’afició de l’Olympiacos se n’alegra per ell. “La major part dels grecs són gent generosa”, sol dir Valverde. I té raó.

stats