Més democràcia, la recepta de Varufakis per salvar Europa (i l'euro)

L'exministre de Finances grec defensa el seu projecte paneuropeu al Born Centre Cultural

Varufakis al cicle D.O. Europa, al Born, conferència presentada per Mònica Terribas / PERE VIRGILI
Cristina Mas
15/10/2015
3 min

BarcelonaIannis Varufakis és l'únic exministre de Finances europeu que pot recórrer un continent colpejat per la crisi omplint auditoris de joves i sortir-ne ovacionat. Unes 1.300 persones van anar ahir fins al Born Centre Cultural per escoltar el professor d'economia transformat en un animal polític que reconeix sense pal·liatius la «rendició» de Syriza i ara busca una nova esperança en un moviment paneuropeu. El seu missatge: Europa (i l'euro) encara es poden salvar... si es foragiten la burocràcia de Brussel·les i el mantra de l'austeritat. La seva recepta: «democratitzar» Europa.

L'economista responia a les preguntes de Mònica Terribas, dins el cicle DO Europa, per explicar com és que la UE ha entrat en un «mode de desconstrucció». Les lliçons del Crac del 29 són clares: col·lapse financer, col·lapse de la moneda única (aleshores el patró or) i les guerres que van arrasar Europa, des de les guerres civils a Grècia i Espanya fins a la Segona Guerra Mundial. «El 1929 de la nostra generació és la crisi del 2008, i després veiem com els espanyols comencen a criticar els grecs, els grecs als alemanys... Però esperem que, com deia Marx, la història es repeteixi només com una farsa, i ara els europeus siguem capaços de no caure en el pou». Per a Varufakis, cal combatre la «nacionalització de la por i l'esperança» amb un «internacionalisme paneuropeu, perquè els alemanys que tenen 'minijobs' i els catalans que es manifesten per drets democràtics bàsics, com es van manifestar els grecs al referèndum del juliol, tenen molt més que els uneix que no pas que els separa».

El problema no és la gent, sinó –assegura l'home que es va quedar més sol que ningú amb els seus col·legues de l'Eurogrup– unes institucions que ens divideixen. «La UE és un càrtel: primer del carbó i de l'acer, després dels agricultors francesos, ara dels banquers. Les institucions de Brussel·les són la direcció d'un càrtel i no un estat, que té la funció de crear un equilibri democràtic en el caos del conflicte de classes», assevera el polític que s'autodefineix com un «marxista liberal», orgullós que paradoxa sigui una de les aportacions gregues al diccionari universal. I una Europa dirigida per un càrtel només podia sucumbir a la primera crisi sistèmica que ha hagut d'afrontar. La lògica de l'autor d'El minotauro global és palmària: els estats estabilitzen, Brussel·les fa més gran el caos.

L'antídot? Un altre invent grec: la democràcia. «La democràcia a Brussel·les és cosmètica: quan vam arribar allà dient que érem el govern escollit democràticament ens miraven com a bèsties estranyes», s'exclama. I si la democràcia «no és un luxe, és essencial per estabilitzar el capitalisme», el col·lapse europeu estava anunciat. Provocador, com sempre, Varufakis sentencia: el poder de Brussel·les i de Frankfurt estan fora de cap control democràtic, per això Europa es trenca».

Si no es mossegava la llengua quan tenia la responsabilitat de ser el ministre de Finances del país més endeutat de l'euro que havia de negociar una solució amb els creditors, ara es deixa anar davant dels qui l'escolten. «L'Eurogrup és una 'zona lliure de democràcia' perquè la democràcia molesta els buròcrates de Brussel·les» i «no es caracteritza precisament per la capacitat intel·lectual dels seus membres», que en privat reconeixen que la recepta de l'austeritat no pot funcionar «però en públic només repeteixen un mantra: les regles són les regles». Varufakis assegura sense embuts que la directora el Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, o el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, saben molt bé que el programa imposat als grecs no serviria per treure'ls del forat: «Només ens volien humiliar, perquè els espanyols i els irlandesos no votessin per opcions a l'esquerra que podien trencar l'equilibri de la por». Reconeix el mal que han fet a opcions com Podem. I demana disculpes.

Però el polèmic exministre grec reconeix també que l'enemic més perillós és a casa. «Syriza va passar del 4% al 36% a les eleccions perquè Grècia estava trencada i la gent ens va donar el mandat d'anar a Brussel·les a dir que el seu programa havia fracassat. Vam lluitar durant cinc mesos, ens van tancar els bancs i ens van amenaçar amb l'Armageddon i, tot i així, un 62% va votar no. El referèndum va ser un punt d'inflexió en la història d'Europa i per desgràcia, aquella nit, el nostre govern va decidir rendir-se. Per això vaig plegar».

El dia que el president de la Generalitat anava a declarar imputat pel 9-N, Varufakis va demostrar també sensibilitat per la qüestió catalana. «Hem de construir un moviment paneuropeu, com estem fent ara en aquest debat. Jo sóc grec, i vosaltres, catalans, espanyols o el que vulgueu ser. Quan ho hagueu decidit, digueu-m'ho... Si és que algun dia us deixen votar sense processar-vos».

stats