16/6: Nacions i futbol

EscriptorComença la gran festa dels nacionalismes d’estat deixats anar. El Mundial de futbol, encara més que els Jocs Olímpics, és un gran espectacle esportiu, però és també un esdeveniment polític de primer ordre. En un món que ha estat organitzat en estats que es proclamen nacionals, el Mundial de futbol és l’ocasió perquè els nacionalismes d’aquests estats intentin resoldre alguns problemes polítics de fons. Els estats que encarnen nacions que se senten ferides, humiliades per la història, faran servir aquesta exaltació per injectar en els seus ciutadans orgull i revenja. Però, sobretot, hi ha al món una munió d’estats sense nació o, si es vol, amb més d’una nació al seu interior (de vegades amb nacions transversals entre estats diversos) que faran servir aquest Mundial, com han fet sempre, com fan amb totes les grans competicions esportives, per construir-se una nació a mida, a la mida de l’estat i del seu poder. L’apoteosi de fervors patriòtics primaris, de banderes i d’himnes, serveix per construir nacions allà on no n’hi havia o n’hi havia d’altres, per nacionalitzar ciutadans, per homogeneïtzar-los. El Mundial és avui l'esdeveniment polític més gran del món, l'aparador dels més grans nacionalismes. Posin-hi vostès els noms que vulguin.