21/3: Afrin i nosaltres

EscriptorENMIG de totes les barbaritats que s’estan produint en les diverses guerres civils -i no només civils- en territori sirià, és especialment greu el que està passant a Afrin. Des d’un punt de vista humanitari, és una altra de les grans tragèdies: èxodes de població civil, destrucció de ciutats, crims de tota mena. Però políticament té un factor específic de gravetat: Turquia i les milícies que li són pròximes han actuat dins de territori sirià per dur a terme, segons tots els indicis, una veritable neteja ètnica de població kurda. I ho han anat fent des de la seva superioritat militar i davant de la total indiferència del món, malgrat la petició kurda d’auxili, de suport o com a mínim de protecció. Això que està passant ens hauria de sacsejar a nosaltres per solidaritat humana. Però com a catalans ens hauria de sacsejar el doble: constantment demanem, i fem bé, l’atenció internacional perquè confiem que només la seva pressió pot contrapesar les injustícies que denunciem. Doncs si demanem al món atenció i solidaritat, també hauríem d’estar disposats a donar-ne. Sobretot per humanitat, però també per càlcul. La victòria de la indiferència, del dret dels estats a fer el que els roti, de la llei del més fort, és la nostra derrota.