3/7: Fer nosa

Diu el diccionari que fer nosa és impedir el ple acompliment d’una acció o dificultar que algú es trobi en una plena comoditat. L’estat espanyol aspira que la qüestió catalana surti del paisatge polític europeu, de l’agenda política espanyola i de la vida quotidiana dels catalans. Si ho aconsegueix, creu que arribarà a una situació d’un cert confort. Davant d’això, no ja l’independentisme, sinó el catalanisme en general o la defensa de la democràcia té l’obligació de fer nosa, si creu que la seva causa és justa. Segurament no n’hi ha prou. També té la necessitat de proposar, de convèncer, de debatre, de gestionar, de governar allà on el deixin. Però té el deure moral de fer nosa, de no deixar que la seva reivindicació sigui oblidada, esborrada còmodament a satisfacció de tothom. L’obligació de ser una pedra a la sabata, una nosa constant. Entenc que no sembla un objectiu gaire èpic. Però és a hores d’ara un objectiu imprescindible. Insuficient, però irrenunciable. A Estrasburg i a Madrid i a Catalunya, incomodar, mantenir viu, fer nosa. No deixar de ser, no deixar de ser-hi. Cansar, esgotar, incomodar, com fan les noses. Fer soroll. Perquè si deixes de fer nosa, deixes de ser-hi. I si no hi ets, tot es resoldrà sense tu. És a dir, en contra de tu.