5/1: Endavant, Tabàrnia!

EscriptorLLÀSTIMA QUE això de Tabàrnia sigui un farol, perquè si anés de veres tindria gràcia. Seria la primera vegada que l’unionisme acceptaria que el conflicte entre Catalunya i Espanya es resol votant, i que és el vot dels ciutadans i no la metafísica constitucional de la unitat d’Espanya (immune al vot i defensada per les forces armades) el que defineix la comunitat i dibuixa les fronteres. Però em temo que és només una broma sense recorregut polític, només mediàtic, dels qui encara creuen que el seu estatus el mantindrà l’Estat per la força, no el definiran ells mateixos sent majoria (encara que sigui en una part del territori). Personalment, Tabàrnia em sembla una invent absurd i inviable, contra el qual seria un plaer debatre en el camí cap a les urnes. Però si el procediment anés de veres, si creuen de veritat en les urnes, parlem-ne. Posem la pertinença a votació. Successivament o simultàniament, a tot Catalunya. Comptem-ho per províncies, per comarques, per partits judicials, per municipis. Expliquem a tothom els beneficis i els riscos de cada opció. I pactem com s’haurien de llegir i aplicar els resultats. I votem. Legalment, pactadament, amb el compromís de tothom d’acceptar els resultats. Si no és un farol, quan vulguin.