22/9: Com a Minsk

Per raons llargues d’explicar, de vegades em miro els telenotícies sense so. Llavors t’adones encara més de la immensa capacitat informativa de les imatges. Aquests dies, per exemple, et podies adonar fins a quin punt s’assemblaven les imatges de les manifestacions a Minsk (Bielorússia), a Hong Kong o ara darrerament a Tailàndia. Estaven tallades pel mateix patró: la mateixa manera de manifestar-se, la mateixa manera de reprimir-ho, unes estètiques i unes iconografies molt paral·leles. I la forma sempre diu moltes coses sobre el fons. Quan et tornaves a mirar els telenotícies amb so, t’adonaves que les circumstàncies de cadascuna d’aquestes manifestacions eren prou diferent. Però també que, per sota d’aquestes circumstàncies tan diverses, hi havia una familiaritat també de fons, com si la iconografia i el fons estiguessin connectats per damunt de la varietat de situacions. Totes són manifestacions pacífiques, multitudinàries, transversals generacionalment i socialment, i reprimides amb una brutalitat semblant. I en totes es respira una demanda de llibertat, de canvi i de poder decidir el propi futur, davant de règims de forta temptació autoritària. I, esclar, totes aquestes imatges et recorden també, molt, les del 2017 a Catalunya.