14/11: Constitucionalistes

Una de les gràcies de fer servir el terme constitucionalistes per autodenominar un espai polític, és que el concepte és de goma, i s’estira i s’arronsa a voluntat i a conveniència. Ara alguns mitjans diuen que a Catalunya els constitucionalistes van treure més vots que els independentistes: sumen com a vot constitucionalista PSC, PP i Ciutadans, com sempre, però també comuns i Vox. ¿Vox, constitucionalista? ¿Els comuns, igual de constitucionalistes que Vox (o que el PP i Ciutadans), i en el mateix bloc? La suma és grollera, però no innocent. Dibuixar aquest constitucionalisme king size era imprescindible per a l’operació Valls a Barcelona: fer alcaldessa una Colau constitucionalista, abans que no ho fos un independentista. I si ara surt altra vegada l’ampliació del constitucionalisme fins a Podem (sense renunciar a pactar amb Vox, a Andalusia i on calgui) és perquè a algú li volta pel cap una operació Valls a l’espanyola: el que queda de Ciutadans fent possible un govern de PSOE i Podem (que ja s’ha presentat en societat, però que no suma prou), abans que no hagi de dependre dels independentistes. ¿Podem acceptaria uns vots que es dirien de franc, però que no són mai de franc? Colau els va acceptar. I què faria el PNB?