14/5: Contra Albiol

Xavier García Albiol torna a ser alcalde de Badalona perquè els partits que ho haurien pogut evitar han considerat que no era la seva màxima prioritat. Que tenien prioritats més grans, del tot legítimes, que hi passaven per davant. Potser de poder o d’imatge. I que, per tant, no estaven disposats a fer els sacrificis que caldrien per evitar-ho, i que haurien fet si hagués estat realment el seu objectiu principal (com va fer Valls a Barcelona per evitar una alcaldia independentista, perquè aquesta sí que era la seva prioritat). A Badalona, els qui no han fet aquests sacrificis, perquè tenien altres prioritats abans que barrar el pas a Albiol, creien que podrien encolomar la culpa –si es pot parlar de culpa– a algú altre. Dient que el sacrifici que se’ls demanava a ells era més gran que el que es demanava als altres. Repeteixo: tot això alimenta la idea inicial que la prioritat veritable era no haver de fer el sacrifici, no pas evitar l’elecció d’Albiol. No em sembla estrany ni gairebé escandalós: en política, cada partit mira per ell i competeix amb tots els altres partits. Si un partit en trobés un altre amb qui no volgués competir, s’hi fusionaria o faria una coalició. Com tantes vegades, el que em sembla més lamentable són les excuses.