1/6: Culla i el Cercle

Cal llegir les memòries que acaba de publicar Joan B. Culla, 'La història viscuda', perquè no tan sols expliquen bé el passat, sinó que il·luminen molt sobre el present. Són unes memòries sobretot polítiques i del món periodístic, nascudes d’una vocació de precisió, d’un coneixement de primera mà de les fonts –ha parlat amb tothom, ha anat a tots els congressos, ha llegit tots els programes–, d’una gran intel·ligència interpretativa i d’una catalanitat desacomplexada. Van molt bé per repassar la història de les últimes dècades, i encara millor per llegir el diari de cada dia amb més informació i criteri. Per exemple, davant de la crònica del pas del president Torra per un Cercle d’Economia com a mínim distant –segons la premsa de Madrid, agressivament hostil– va molt bé llegir les pàgines que dedica a l’evolució política del Cercle en aquests anys. Culla forma part de la junta i explica, posem per cas, que ell i en Ramoneda van estar molt temptats de dimitir després d’una sessió especialment tempestuosa contra el referèndum de l’1 d’Octubre. I també una intervenció en una junta durant el 155 en la qual va afirmar que la posició del Cercle no havia estat ni tèbia ni neutral ni equidistant (pàgines 359 a 374). Imprescindible.