12/1: El fill d’en Rull

La construcció d’escàndols és una eina política de primera magnitud. En els temps de la disputa de l’opinió pública, fer-se l’escandalitzat és un sistema essencial de fer política. I establir què és escandalós i què no no té a veure amb el que és legal, normal o regular, sinó amb una construcció ideològica. Sovint, la construcció de l’escàndol públic ens informa més sobre la ideologia i sobre el gruix moral de qui fa veure que s’escandalitza que no pas sobre els fets que ho provoquen. Ara hi ha qui vol muntar un escàndol perquè en Josep Rull va sortir unes hores de la presó, amb un permís extraordinari, per acompanyar el seu fill a l’hospital on l’havien dut d’urgències amb ambulància. Què hi troben d’escandalós? Un tracte de favor? Com es pot parlar de tracte de favor a una gent que porta mesos i mesos a la presó sense haver estat jutjada i per delictes com a mínim discutibles! Per a mi, la pregunta no és què hi ha d’escandalós en aquest cas. La pregunta és quin és el fanatisme ideològic o la mesquinesa moral d’aquell que és capaç d’escandalitzar-se per això i d’intentar convertir-ho en un escàndol públic. Si ho fa per pur cinisme, per càlcul polític, malament. Però si ho fa perquè realment i sincerament s’escandalitza, molt pitjor.