18/3: L’herència

Quan vaig sentir que el rei Felip VI havia renunciat a l’herència del seu pare, vaig pensar: mira, deu haver abdicat. Perquè la principal herència del seu pare és precisament ser rei. Diuen alguns titulars de diaris que el rei actual trenca ara amb el rei anterior a través d’algunes decisions econòmiques. Un president de la república –o un alcalde o un altre càrrec electe– pot trencar amb el seu antecessor perquè no n’ha heretat el càrrec. No l’ha guanyat per herència, sinó per votació. I, per tant, la seva legitimitat no ve de ser el successor de qui havia ocupat aquest lloc anteriorment, sinó d’haver estat triat ell mateix pels ciutadans a les urnes. Però la corona sí que es guanya només per herència. El rei actual és rei perquè és fill del seu pare. Per tant, no pot trencar el fil amb el seu antecessor sense renunciar precisament a allò que el legitima. Si el rei actual diu que no vol rebre l’herència del seu pare, ha de deixar de ser rei. Perquè la corona és l’herència principal, essencial. Per la seva pròpia naturalesa, la monarquia com a institució no permet trencar la línia de successió, que és explícitament hereditària. Pel que he llegit, el rei actual no ha repudiat l’herència del rei anterior. Només ha renunciat a un trosset.