17/12: Hooligans

La selecció espanyola d'handbol femení, rebatejada amb el castís nom de Las Guerreras, va perdre diumenge la final de la Copa del Món per culpa d’un penal en els últims segons després d’una jugada confusa. S’ha de dir que les jugadores s’ho van prendre amb la lògica tristesa però amb esportivitat. Però la televisió pública espanyola, que retransmetia el partit, havia incorporat com a comentaristes al plató un parell o tres de persones que van començar a exercir de hooligans irats i cridaners, d’una manera del tot impròpia. Van començar criticant la decisió arbitral de xiular penal, per continuar parlant d’un robatori intencionat, d’un arbitratge parcial i incompetent i finalment d’una conspiració estrangera contra Espanya, que gairebé remetia als temps de la llegenda negra. Repeteixo, del tot inadequat. I, no sé per què, vaig pensar que tot aquell discurs –robatori, incompetència arbitral, conspiració estrangera, Espanya humiliada– era una mena d’assaig general de cara a segons quina sigui la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’aquest dimecres sobre la immunitat dels europarlamentaris catalans. Perquè un dels problemes de la política i de la comunicació és quan importen el hooliganisme esportiu als temes més transcendents.