17/4: La Moncloa

De l'expressió Pactes de la Moncloa, la part important és la Moncloa. Pactes? Ja trobarem alguna cosa per pactar. L'important és que són de la Moncloa i que per tant certifiquen que el centre del món, al voltant del qual orbita tot, és la Moncloa, la seu del govern espanyol, l'encarnació de l'Estat. Proposar uns Pactes de la Moncloa vol dir alimentar una certa explicació política del que ha passat. Davant de l'aparició a la Xina d'un virus estrany, l'Estat ens va dir que no patíssim, que ell ens protegiria. Si no ens ha protegit prou és perquè hi ha dos factors que l'han afeblit. Un és la globalització, que ha fet que els estats i les seves fronteres fossin menys importants. L'altre, la desunió interna, la fragmentació, la desintegració de la sobirania. On s'és vist que la Guàrdia Civil no pugui fer un hospital de campanya allà on li roti! Per tant, el que necessitem ara és més Estat, que ens protegeixi a la vegada contra la globalització i contra la desintegració. La Moncloa és el símbol d'aquest Estat, d'aquesta autoritat sobirana, d'aquesta unitat defensiva. I tots els partits espanyols estan d'acord en això. En posar la Moncloa al centre del seu univers conceptual. Només discrepen sobre qui hauria de viure a la Moncloa.