30/4: La mala hora

Quan em dedicava a participar en tertúlies a la ràdio i la televisió, n'hi havia unes que em feien un pànic (o una mandra) especial: quan et tocava en dia d'eleccions aquella hora dolenta que hi ha entre que tanquen els col·legis i que comencen a sortir els primers resultats fiables. És una hora en què tothom està pendent dels efectes de les eleccions, però els resultats encara no se saben. I, com et paguen per opinar, has de dir alguna cosa. Llavors, o toques el violí i dius quatre obvietats insubstancials o, com fèiem de vegades, inventes grans teories sofisticades i aparents a partir de molt poc –els índexs de participació, les enquestes a peu d'urna– que queden del tot superades i oblidades quan surten els resultats. Que n'hem arribat a dir, de bestieses, en aquella mala hora! Doncs ara hi ha dies que tinc la mateixa sensació de ser a la tertúlia de la mala hora. I no tan sols els periodistes sinó també tot un exèrcit d'especialistes i de profetes que se suposa que han d'explicar els grans canvis que hi haurà al món amb això del coronavirus mentre la partida encara es juga i no sabem com s'acabarà. Teories provisionals, perquè alguna cosa s'ha de dir. Que, com les nostres de la mala hora, moltes obtindran el benefici generós de l'oblit.