3/3: La mala maror

Vaig ser a l’acte de Perpinyà i vaig escoltar amb atenció tots els discursos i veure les reaccions del públic (si més no del que tenia a la vora). I no reconec algunes de les versions que n’han circulat. Certament, no tot van ser flors i violes. Però tampoc no va ser un intercanvi de desqualificacions i d’insults, un linxament d’una part de l’independentisme per una altra part. Totes les intervencions es feien des de les pròpies conviccions i no totes coincidien. Clara Ponsatí i Oriol Junqueras no diuen el mateix, és obvi. Però la intervenció de Carles Puigdemont va ser considerablement integradora, els esments dels uns als altres van ser respectuosos i es van xiular imatges i alguna frase, però no es va esbroncar cap sobiranista present o absent. Quan Junqueras feia l’elogi de la taula de diàleg, van haver-hi alguns xiulets. Però quan es va acabar la seva intervenció, la gent va aplaudir. Repeteixo, no tot són flors i violes. Hi ha estratègies diferents i tons diferents i tenim unes eleccions importants a prop. Hi ha recels i greuges. Però de vegades sembla que hi hagi qui porta al cap des de casa el guió de la mala maror i ja no atén al que es diu i als seus matisos. O hi atén, però només hi troba el que tenia ganes de trobar-hi.