28/2: Tercera via

EM SEMBLA VALUÓS el manifest d’un grup d’antics dirigents de l’esquerra catalana no independentista en què diuen que això només es pot arreglar parlant i que per començar a parlar el primer que cal és que els presos surtin de les presons. I això voldria dir també que els exiliats poguessin tornar. Em sembla la primera presència seriosa de la tercera via en el debat polític. El manifest milloraria si aconseguissin la signatura d’algun dirigent de l’esquerra espanyola. I si quedés més clar que el problema no és només la desproporció de la presó preventiva, sinó també la improcedència dels delictes que s’imputen, com el de rebel·lió. Crec que perquè la tercera via que aquests antics dirigents volen representar tingui un paper en el debat -al qual el PSC ha renunciat situant-se en un dels blocs- cal que quedi clara la seva oposició als empresonaments i a les causes que els provoquen. No hi ha tercera via si hi ha presos. No s’han de voler (ni poder) confondre amb els que arrenquen llaços grocs. Al contrari, els convidaria a posar-se’ls. A participar activament en les mobilitzacions per la llibertat dels presos. I després ja discutirem. Perquè les vies porten a llocs diferents, però hi ha un tros de trajecte comú. I és el més urgent.