5/4: Turquia i Espanya

EscriptorEn una conferència de premsa al CCCB, el premi Nobel de literatura Orhan Pamuk evocava una visita anterior a Espanya, fa molts anys, dècades ja. En aquella visita havia fet una roda de premsa manifestant la seva admiració per la Unió Europea i el seu desig que Turquia s’hi integrés (i el seu temor que no fos admesa). Llavors, un vell periodista espanyol, amb molts anys de vol, li va respondre: “No pateixi, senyor Pamuk; si Europa ha admès Espanya, com no ha d'admetre Turquia!” Diria que Pamuk recordava ara aquesta anècdota com un retret dolgut que els turcs que miren cap a Occident fan a l’Europa real: com que Turquia no ha estat admesa, si aquell vell periodista espanyol tenia raó, se li han acceptat a Espanya coses que no se li han acceptat a Turquia. I no sé si, recordant això, Pamuk (clarament oposat a la deriva autoritària en la qual ha entrat el seu país) insinuava també un retret de futur: a veure si resulta que ara Europa perdona i admet a Espanya coses que no ha perdonat ni ha admès a Turquia, en qüestions de separacions de poders i en laïcitat de l’estat, entre d'altres. (Al cap i a la fi, fa pocs mesos Alemanya es va oposar a l’extradició de l’opositor turc Dogan Akhanli, reclamat per les autoritats turques. Afortunadament.)