14/10: 'Viva' el rei

“Van haver de sortir cridant viva el rei”. La frase la deia la meva àvia quan volia dir que algú va haver-se d’escapar a cuitacorrents, cames ajudeu-me, d’una situació compromesa, amb una mà al davant i una altra al darrere. Si hi havia una batussa al final d’un partit de futbol i l’equip visitant, o l’àrbitre, havien de sortir del camp per cames, com podien, la meva àvia deia “van haver de sortir cridant viva el rei”. He buscat l’expressió a diccionaris i reculls de frases fetes i no l’he trobada. ¿La devia dir només la meva àvia, republicana del morro fort? ¿Era una frase típica només de Terrassa? No ho sabria dir. En qualsevol cas, en la meva memòria infantil, “sortir cridant viva el rei” és una cosa que fa la gent quan està desesperada, entre l’espasa i la paret, i troben que han de fer-se fonedissos com sigui, el més aviat possible, però sense perdre la cara. Potser per això, quan he vist que hi havia un vídeo on tot de gent sortia cridant viva el rei, m’ha traït la memòria d’infantesa i els he vist com el que deia la meva àvia, com una gent que s’adona que les coses els van mal dades, que la història circula en direcció contrària, i deixen anar el darrer crit arrogant, no fos cas que semblés que es retiren abatuts, derrotats i en silenci.