10/3: El xèrif Valls

El (formidable) gènere del western americà va convertir en un personatge clàssic el xèrif errant i mercenari que és contractat pels cacics d’una ciutat perquè hi imposi la llei (la seva). Arriba el xèrif, fa la feina encomanada i se'n va cap a un altre destí, cavalcant lentament cap a un horitzó per on es pon el sol. És la figura central de cicles fílmics tan mítics com el de Tombstone. Estic convençut que els guionistes d’aquells esplèndids westerns haurien bastit una pel·lícula interessant a partir del pas, sembla que fugaç, de Manuel Valls per Barcelona. Va arribar, es va plantar l'estrella platejada sobre el pit i va fer la feina que s'esperava d'ell, o si més no una part important: frenar la conquesta de l'alcaldia pels independentistes. Una acció clau, d’una gran transcendència. Als guionistes els interessaria, perquè en la mitologia del western el xèrif errant no és contractat per fer d'alcalde, sinó per dur a terme una acció puntual i decisiva. I després se’n va a buscar uns altres horitzons on exercir la seva professió. En el cas de Valls a Barcelona, tot i el gran èxit puntual aconseguit, la possible retirada cap a horitzons francesos tindria un cert regust de fracàs. En farien, per tant, un western més aviat crepuscular.