Víctor Nubla: "El gos és dels pocs animals amb sentit de l'humor"

Sebastià Jovani, un dels millors amics del músic i escriptor Víctor Nubla, va debutar l'any 2009 amb Emulsió de ferro (La Magrana), protagonitzada per un "detectiu clarinetista" que l'homenatjava ja des del nom, Víctor Neige. "Vaig llegir el llibre poc abans que es publiqués, i em va semblar que a partir d'aquí es podia crear un estil, gènere o subgènere que anomenaria novel·la negra gracienca a la qual jo faria la meva aportació", explica Nubla. La llavor fundacional d' El regal de Gliese va ser una rèplica afectuosa a Emulsió de ferro , però de seguida es va empeltar de dos gèneres que l'escriptor ha llegit i treballat durant dècades: la ciència-ficció i l'humor.

El llibre arrenca amb una visita alienígena fa 40.000 anys. Les coordenades que els gliesians busquen són les mateixes on l'agost del 2010 en passarà una de grossa, la plaça del Raspall del barri de Gràcia. "La festa del primer capítol és el detonant de la novel·la: és allà on el protagonista troba un cadàver", recorda Nubla. L'escriptor Sebastià Janowsky, autor de "la popular novel·la esotèrica Repulsió de ferro ", es converteix en el principal sospitós del crim. Janowsky, que pateix els efectes d'una pastilla dissolta en un còctel Negroni, comet el pitjor dels errors, demanar ajuda a Víctor Neige. "Els personatges de la novel·la no són proactius: no forcen els fets, intenten surfejar a través seu -explica-. Hauríem de substituir més la voluntat pel desig. Ells fan el que els ve de gust, i els acaba anant bé".

Una novel·la coral divertida

El regal de Gliese construeix un món on els perills no aigualeixen el benestar amical dels personatges. La novel·la encadena trobades divertides amb una galeria de personatges que tenen rèplica a la realitat del barri de Gràcia: hi ha músics com Roger Aixut i Laia Torrents (transformats en Roger Aschott i Laia Torments), editors com Diana Hernández (Diana Peel), el poeta i músic Lucas Quejido, locutors ra-diofònics com Juan Nicho (Juan Ninja) i el fotògraf mod Flowers (Flores), entre d'altres. "Les obres corals són divertides perquè permeten fer moltes picades d'ullet i fins i tot clonar situacions", diu Nubla. Entre els referents del llibre hi ha escriptors amb predilecció per allò extraterrestre, com és el cas de Philip K. Dick, Arthur C. Clarke i Stanislaw Lem, però també hi ha empremtes "del dinamisme i la velocitat" de Georges Simenon, l'humor d'Eduardo Mendoza i fins i tot Enid Blyton. " El regal de Gliese té aquell punt del Club dels Cinc, del grup d'amics amb el gos", explica. L'afirmació queda del tot justificada llegint la novel·la: els gossos hi tenen un paper important, sobretot la Vera. "Sempre fan bons papers. M'agraden molt els còmics de Fauche i Letourgie sobre les aventures de Rantanplan, el gos que surt a Lucky Luke: són dels meus preferits -admet Nubla, que a Cómo caza un dromedario (Blackie Books, 2012) són força presents-. El gos és dels pocs animals amb sentit de l'humor".

El gruix de l'acció d' El regal de Gliese transcorre entre l'11 i el 15 d'agost del 2010. Els protagonistes encadenen trobades i descobertes mentre els carrers del barri de Gràcia són guarnits. "La gent ve a les Festes de Gràcia per conèixer els graciencs, però s'equivoquen, perquè precisament durant aquests dies els graciencs es disfressen. Vaig triar ambientar la novel·la durant la festa major perquè és més fàcil que hi passin coses", diu Nubla, que admet haver-s'ho passat tan bé escrivint el llibre que ja en prepara una segona part, que tindrà menys personatges i passarà l'any 2012, després que un seguit d'invasions "militars-bancàries" hagin "atomitzat Europa". Abans d'això, Nubla vol publicar una novel·la de pirates que va començar a escriure durant la dècada dels 70. I acaba d'engegar un altre projecte, començat en un tren que tornava de Bilbao, la setmana passada, i que va estar a punt de descarrilar.