Desnonaments i tancaments a dojo
Que els barris vagin canviant la seva fesomia amb els anys és llei de vida. A Barcelona, a Ciutat Vella, i concretament al Raval, hem vist ja molts canvis els últims trenta anys.
Recordo, amb gran aflicció, les terribles conseqüències de la droga dura i la pandèmia del VIH, que es va endur tants joves en les dècades dels 80 i 90. Després hi va haver una arribada massiva de llatinoamericans que va implicar problemes d'habitatge, i van aparèixer els anomenats pisos pastera. Al començament del segle XXI van arribar els asiàtics i la bombolla immobiliària, que va endeutar a molts amb les promeses dels bancs, i finalment la crisi i la desfeta dels que ja havien començat a comprar pisos i quedaven atrapats en les seves pròpies hipoteques... Simplificant molt, aquests han estat els canvis que hem pogut viure els últims anys al nostre estimat barri.
Però no hem viscut cap moment més dolorós, en alguns aspectes, com l'actual, que jo anomenaria el moment dels tancaments. L'especulació immobiliària té efectes destructors en un barri. Cada vegada que veig aparèixer rètols als portals dels immobles on hi diu "Compro pis o local, i pago al comptat", per una banda em pregunto qui pot ser tan ric o poderós per fer tantes compres, si no és per especular, i, per l'altra, ja estic endevinant un desnonament o un tancament: l'inquilí que no pot suportar la pujada de lloguer del nou comprador i ha de marxar, o la botiga de tota la vida que no arriba a final de mes amb la despesa exagerada del nou lloguer.
He vist plorar llàgrimes de desconsol a comerciants de fa anys que han estat estimats pels veïns i ara no poden suportar la pujada del lloguer i han de tancar.
Que un gimnàs social com ho és el Sant Pau hagi de tancar les portes o estigui sempre amb l'espasa de Dàmocles a sobre no deixa d'angoixar-nos als que estimem la seva tasca i sabem la quantitat de persones que es beneficien de la seva acció social en favor dels més desfavorits del barri. És per això que m'uneixo al crit dels cooperativistes: "No deixarem que el gimnàs es converteixi en un nou hotel o Airbnb".
El turisme és un bé preuat però si per atendre'l es perjudica els ciutadans s'hauria de pensar una altra manera de fer-ho. Que els nostres barris es vagin buidant perquè uns especuladors guanyin diners a costa del dolor de famílies senceres és molt trist.
En moments de canvi per a un ciutat tan bonica i admirada com és Barcelona, hauríem de posar-nos en peu de denúncia tots els que l'estimem i denunciar certes conductes inadmissibles d'especulació en l'habitatge.
Cada vegada que anuncien el tancament d'una botiga estimada, cada cop que ens assabentem d'una família desnonada, d'una pobra dona que es veu obligada a sortir del barri que la va veure créixer, i on té totes les seves amistats, per anar-se'n lluny, sento un dolor humà que voldria convertir en ajuda quan no és més que impotència.
Soc presidenta del jurat dels Jocs Florals del Raval, que celebrem cada any. Els escrits –la majoria molt bons, i procedents de diferents indrets de Catalunya i més enllà– reflecteixen molt bé la societat del moment. Doncs bé, aquest any han estat molts els que parlen amb enyorament del barri que els va veure néixer i que l'especulació immobiliària els ha fet abandonar.
Barcelona ha estat sempre "la perla del Mediterrani" i no volem que aquesta meravella, amb els seus barris típics i la seva cultura, que es fomenta precisament en els més antics, estigui a mercè d'especuladors que canviïn la seva fisonomia per enriquir-se amb el dolor aliè dels desnonaments de famílies i els tancaments de botigues.
