Vidal-Aleñá, el canvi que ens hauria agradat veure abans

PeriodistaArturo Vidal té unes característiques molt definides, que no enganyen. En partits trencats, de brega, d’intercanvis de cops, el xilè mossega i treu rendiment al seu futbol vertical i sovint descontrolat. Però els culers, malgrat que enguany n’estem veient en més d’una ocasió, ja fa dècades que no estem acostumats al descontrol. És per això que Arturo Vidal ens és un element estrany, una peça que ens costa d’encaixar en el puzle. Com a revulsiu, pot ser un jugador útil i té una trajectòria que l’avala (Juventus i Bayern Munic figuren al seu historial), però com a titular genera murmuris (i també el que no són murmuris) de desaprovació.

Ahir no hi era Arthur, lesionat, i Valverde va optar pel xilè al seu lloc, però a més d’un ens hauria agradat veure Carles Aleñá d’inici. Veure Sergi Roberto d’interior més sovint també m’agradaria, però contra l’Athletic, amb Jordi Alba sancionat i Miranda descartat a última hora, Semedo va fer de lateral esquerre i, per tant, el de Reus va jugar al lateral dret. Amb tot, l’equació per substituir Arthur al final es resumia a Vidal o Aleñá. Tornar a veure Coutinho d’interior sembla una quimera. De fet, el brasiler primer hauria de tornar jugar a futbol, que ja li està costant prou.

Al final Valverde va preferir la trajectòria de Vidal a la joventut d’Aleñá. Una decisió que el tècnic basc va refer a l’hora de partit, quan va fer entrar el futbolista de la casa per un Vidal erràtic que va abandonar la gespa decebut amb si mateix: el xilè va fer un dels seus pitjors partits des que va fitxar pel Barça. Aleñá va entrar quan els blaugranes, amb Messi al capdavant, van començar a rondar (una mica) la porteria rival, malgrat que els intents culers es van acabar diluint, i sort en vam tenir de Ter Stegen. Aleñá tampoc va destacar en un partit fluix en la construcció ofensiva, però estic convençut que si hagués sortit d’inici, gràcies a la seva coneixença d’un joc que porta mamant des de petit, el mig del camp hauria estat més fluït que amb Vidal.