Amazon: la vigilància com a servei
Un consell: no pugeu a un cotxe amb la vostra família i digueu a tothom que el Jeff Bezos us escolta a través del dispositiu que porteu al canell.
“Us farà xantatge”, va dir en to de broma la meva dona.
“Això és terrorífic”, va dir el meu nebot.
El meu fill adolescent, més jove, va ser més clar i em va dir que l’apagués immediatament. Era el que estava més inquiet (i amb raó) per la prova que m’havia proposat fer amb la nova polsera d’activitat d’Amazon, que es diu Halo. La reacció de la meva família no va ser cap sorpresa. Fa uns anys, el meu fill gran va mostrar la seva preocupació per la capacitat de vigilància de les empreses tecnològiques: va recórrer les habitacions de la nostra casa nova per desconnectar tots els dispositius Nest de Google, malgrat que la seva altra mare havia sigut una executiva destacada de Google.
Amb Halo, estava posant a prova els nervis de la meva família, sobretot perquè la polsera té una funció a través de la qual s’activa un micròfon i, gràcies a l’aprenentatge automàtic, analitza la veu de l’usuari i et dona informació sobre la manera com la gent percep el teu to de veu. Dit en termes més senzills, a més del son i els passos, el dispositiu veu el meu halo, i també les meves banyes, de manera que detecta si m’estic divertint, si estic enfadada, alegre o crispada.
Halo és l’intent d’Amazon de competir amb Apple Watch i Google (que espera el vistiplau per adquirir Fitbit) en l’àmbit del seguiment de la salut de l’usuari. Vaig entrar a la llista d’espera a l’estiu, tan bon punt es va presentar, i em va arribar per Halloween. Em vaig posar aquell braçalet atractiu i vaig activar tots els xiulets molestos que, segons havia anunciat Amazon a bombo i platerets, em farien molt de bé.
Aquell primer dia, un emoji empipat em va dir que havia estat “seriosa” o “desanimada” durant el 16% del dia. “Has utilitzat una expressió que transmetia cohibició i tristesa” durant 1,6 segons, a les 12.30 hores, em va informar, tot i que jo no tinc ni idea de quina expressió havia sigut. Però el 8% del dia, per exemple a partir de les 11.41.41 del matí durant 14,4 segons exactament, m’havia mostrat “satisfeta” amb “dues expressions que revelaven satisfacció, complaença o agraïment”. Més tard, durant 1,2 segons, a les 19.18.30, m’havia sentit “esporuguida, aterrida o aclaparada”.
Caram. De veritat? Potser sí, i Amazon ho sabia, cosa que sens dubte em va deixar espantada.
Tot i això, el vaig deixar encès, malgrat que els dispositius Echo alimentats per Alexa els mantinc desconnectats mentre no els necessito. Volia veure exactament què és capaç de fer Amazon amb aquest nou dispositiu portàtil. La companyia està embrancada en una inacabable recerca d’informació sobre mi (i també sobre tu). El dispositiu amplia l’abast de dades personals que recull l’empresa: afegeix a la informació que ja obté una anàlisi del to i el greix corporals de l’usuari, cosa que va requerir unes quantes fotos meves on havia de sortir com més lleugera de roba millor.
“Li has d’enviar nus al Jeff Bezos?”, em va preguntar la meva dona, cada cop més preocupada per Halo. No exactament, vaig contestar, però funciona millor amb roba cenyida que amb la roba baldera que acostumo a portar.
Això no la va tranquil·litzar, tot i que ella també havia caigut en el remolí d’Amazon durant la pandèmia, després del naixement de la nostra filla l’any passat. El fet de ser una mare principiant va fer que passés de no comprar mai per Amazon a ser una usuària habitual del servei a domicili. “M’odio”, va dir moltes vegades, com quan ens va arribar a casa la caixa de bolquers gegant.
Amazon ha fet l’agost durant la crisi del covid-19 a causa d’aquesta mena de relació de conveniència generalitzada però reticent. El 2020 els beneficis i les accions d’Amazon s’han disparat, juntament amb l’enorme riquesa del fundador i director executiu de l’empresa, Jeff Bezos: en pocs mesos els seus ingressos increïbles han passat a ser decididament obscens.
Doblant l’aposta per apoderar-se de la xarxa de consum, Amazon va anunciar la setmana passada un important impuls en l’àmbit dels medicaments amb recepta, ja que necessita entrar en mercats cada cop més grans com el de la salut i el benestar per mantenir el seu creixement explosiu. L’anunci d’Amazon Pharmacy d’entregar a domicili medicaments amb recepta va fer caure en picat les accions de les cadenes de farmàcies. Les grans farmàcies, sense capacitat d’innovació i reticents a invertir en el servei als clients des de fa massa temps, s’han tornat vulnerables davant d’una empresa com Amazon, que pot oferir als seus usuaris descomptes, un servei excel·lent i ves a saber quantes meravelles més.
Aquestes últimes setmanes en què he utilitzat Halo he acabat entenent per què Amazon necessita un dispositiu que faci un seguiment del son, del moviment, del greix corporal i fins i tot del to corporal: un dispositiu Echo està massa lluny del nostre cos i els productes que encarreguem donen molta informació sobre nosaltres a l’empresa, però no prou. Amazon necessita encara més, i estar encara més a prop, en contacte amb la pell, per entendre en quin estat em trobo en qualsevol moment. Llavors l’empresa podrà començar a determinar què puc voler o necessitar a tota hora.
Fa molt temps que aquesta idea grandiosa ocupa un lloc central en el somni del senyor Bezos: extreure dades de persones que estan disposades a donar-les i retornar-los exactament el que volen, a un preu. Pot ser que aquesta sigui la relació senyal-soroll més perfecta que s’hagi aconseguit mai. Els detalls sobre la salut, les coses que ens agraden i les que no i les dades de compra ofereixen un gran ventall d’informació.
Estic disgustat? Envieu-me un gelat i antidepressius! Estic content? Envieu-me xampany i música! Tinc insomni? Potser una mica de llet calenta i una manta pesant: a Amazon només val 39,99 dòlars i te la portem avui.
És útil, segur, però el concepte subjacent –la vigilància com a servei– esdevé exponencialment més problemàtic i sembla encara més sinistre si tenim en compte informes recents, com els que indiquen que Amazon controla les activitats sindicals dels seus propis empleats.
Això no hauria de sorprendre donada la quantitat de dades personals que Amazon ha assimilat. Un altre exemple de captura de dades es pot veure amb el dron autònom per vigilar l’interior d’una casa. Anomenat Always Home Cam, va ser introduït a finals de setembre per la divisió Ring d’Amazon i se suposa que estarà disponible a finals d’any.
Ring, que ja va ser acusada de pirateria informàtica l’any passat, va intentar mitigar barroerament la preocupació per la privacitat amb un apunt publicat pel seu fundador, Jamie Siminoff: “La càmera només començarà a gravar quan el dispositiu s’enlairi i es posi a volar per un dels camins predeterminats. Fins i tot hem dissenyat Always Home Cam de manera que brunzeixi a un cert volum, perquè quedi clar que la càmera està en moviment i enregistrant. El que se sent és la privacitat”.
En realitat, és una intrusió a la privacitat que se sent a través d’un dron que et sent a tu, tal com fa el meu Halo. En efecte: provant, provant, un, dos, tres.
Copyright The New York Times
Traducció: Marc Rubió Rodon