11/4: Politiqueig

Pedro Sánchez voldria manar tot sol. Però no pot. No ha tingut mai la majoria absoluta que li caldria. Pactar li provoca insomni, i ha anat maniobrant per trobar la manera de manar al màxim cedint el mínim. El pacte que li surt més bé de preu, sempre, és amb Ciutadans, però no sumen majoria. Per contra, la majoria que li va permetre la investidura li és incòmoda. A la primera ocasió, amb el coronavirus, l’ha rebentada. És l’efecte polític del menyspreu de les autonomies catalana i basca. Ara diria que està maniobrant per trobar una fórmula nova, que en el fons tornaria a ser l’acord explícit o no amb Ciutadans. Amb un matís important: per a la investidura necessites tenir una majoria a favor; per governar, un cop investit, només necessites no tenir una majoria operativa en contra. Per tant, diria que el disseny de Sánchez aquests dies, distanciant-se de Podem i barallant-se amb nacionalistes bascos i catalans, és construir un eix efectiu entre PSOE i Ciutadans i blindar-lo amb uns Pactes de la Moncloa que voldrien dir en la pràctica desactivar qualsevol majoria a la contra, amb l’argument de l’emergència nacional. Política? No, politiqueig. Els estadistes estan tocats pel virus de la política. Els oportunistes, pel virus del politiqueig.