Visions marcianes
Els descobriments que s’han fet a Mart gràcies a les fotografies capturades de la seva superfície són múltiples i ben diversos. Segurament, la troballa més famosa és la cara d’una dona captada a la regió de Cidònia el 25 de juliol del 1976 per la sonda espacial Viking 1. És una mena de rostre d’una esfinx que per als ufòlegs d’aquella època es va convertir en la prova irrefutable de l’existència d’éssers intel·ligents a Mart.
Més recentment, el vehicle explorador Curiosity de la NASA va fotografiar el que semblava una rata o un esquirol a la zona de Rocknest. El tipus de rosegador va generar una mica de debat el 2012. La mateixa càmera va captar una calavera humanoide, un cranc gegant amagat dins una cova i una cullera empolsinada. El Curiosity, per cert, ha donat tantes voltes sobre la superfície de Mart que també va acabar provocant una altra visió sorprenent. En una de les fotografies va retratar un enorme penis que havia quedat dibuixat a terra per culpa de les marques que deixaven les seves pròpies rodes sobre la pols marciana.
La càmera HiRISE, d’una gran definició, va revelar la presència d’un muppet, concretament en Beaker, el tímid ajudant de laboratori del Doctor Bunsen. I més tard també va detectar un llarguíssim centpeus fascinant.
També s’han identificat habitants del Planeta Vermell. Primer un marcià mascle que intentava amagar-se rere una roca per no sortir a la fotografia, i en una altra ocasió una marciana més exhibicionista que, ves per on, cridava l’atenció pels seus pits prominents. No es descarta que aquesta característica física estimulés la il·lusió de confraternitzar amb els nostres veïns del sistema solar. Aquesta extraterrestre, per sort, tenia algú amb qui petar la xerrada. El 2007 el totterreny Spirit va captar la imatge d’una sirena molt semblant a la de Copenhaguen. Anys abans de ser investit president dels Estats Units, gairebé com una revelació, es va percebre també el rostre d’Obama gravat a la superfície del planeta. Potser per compensar la presència del polític demòcrata, l’any següent la NASA va identificar la imatge d’un elefant, símbol dels republicans nord-americans, per equilibrar el planeta.
A Mart també s’ha descobert la imatge d’una mena de camaleó i una petxina. També un casc nazi, el cap d’una dona guerrera esculpida en pedra semblant a les estàtues d’Egipte, la marca d’una peülla i la figura d’un buda. La imatge més recent és la d’un àngel amb un cor molt gran captada per la sonda Mars Express l’any passat.
L’explicació d’aquest fotimer d’objectes, restes animals i formes humanes la trobem, però, en la psicologia. Tot això es pot explicar per un fenomen perceptiu conegut com a paridòlia, que fa que el nostre cervell atribueixi una forma reconeixible a un estímul indefinit. És el mateix procés mental que fa que a vegades veiem animals en les formes dels núvols, cares al morro d’un cotxe i als nusos de la fusta, o que hi hagi gent que entri en èxtasi quan descobreix el rostre de Jesús al greix del pernil o en unes taques d’humitat a la paret.
És una bona notícia saber que hi ha una explicació científica per a aquestes visions, perquè si haguéssim de pensar que totes aquestes rampoines existeixen a Mart, la vida en aquest petit planeta demostraria ser molt inquietant.
