Rajoy tem la tardor

Ja tenim data per a un dels 'nos' més esperats i definitius: el del Congrés al traspàs a la Generalitat –per la via de l'article 150.2 de la Constitució– de la competència per organitzar referèndums. El seu 'no' és el de l'Estat a una consulta pactada com la que des de l'11 de setembre de 2012 demana una majoria de la societat i dels partits polítics catalans. Totes les parts implicades en això que hem anomenat 'el procés' (el camí cap a l'estat propi) han exhibit una unitat i capacitat de mobilització que, si bé no ha estat capaç de moure un estat, l'espanyol, que apareix com una roca gràcies a la unitat del PP i el PSOE, sí que han demostrat que el moviment no és ni un suflé ni un caprici burgès.

El 'no' de l'Estat ho és a negociar. Mariano Rajoy, amb el suport inequívoc d'Alfredo Pérez Rubalcaba, aboca Artur Mas i els partits catalans a la unilateralitat, ja sigui organitzant una consulta amb la llei catalana –que el TC segurament tombarà, tal com va pronosticar la setmana passada Alícia Sánchez-Camacho– o una declaració unilateral d'independència, que ara ja fins i tot accepta Josep Antoni Duran i Lleida com a últim recurs.

Però, per què Rajoy tria el 8 d'abril i no cau en la temptació de barrejar el seu 'no' a la consulta amb les eleccions europees del 25 de maig? Vol anar ràpid i no allargar el debat. Donar un cop de porta clar i contundent a Mas. Els seus col·laboradors pensen que cal punxar el globus i que un 'no' inequívoc servirà per donar ales als sectors de la societat catalana més refractaris a la independència. El president espanyol no vol regalar a Mas una tardor calenta que desemboqui en una insurrecció (és la paraula que, barrejant Crimea i Catalunya, més han usat aquests dies els polítics del PP) en forma de consulta o en una convocatòria d'eleccions plebiscitàries en què, tenint en compte el caràcter reactiu dels catalans, els partits unionistes quedin escombrats a les urnes. Era previsible que el president espanyol situés el debat a primers de maig, convertint-lo en el primer míting electoral del PP. Però ha preferit sacrificar l'acte electoral i pactar amb el PSOE (amb qui no pot arriscar-se a perdre la sintonia en aquest assumpte) i CiU matar-ho abans.