Votem. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas
Som a les portes d’un canvi polític molt important a Espanya. Diumenge no només no hi haurà cap majoria absoluta, sinó que serà difícil endevinar quin pacte pot investir un candidat i conformar una majoria estable. Adéu al bipartidisme PP/PSOE.
I això serà així perquè després de tot el patiment, arriba l’hora de l’empoderament. De l’empoderament a les urnes. Diumenge sabrem com es tradueix en vots la crisi, les retallades, la indignació, el 15-M, l’arrogància del PP, la impotència de la socialdemocràcia, els emergents de la platocràcia i el dret a decidir de Catalunya, avalat per un 48% de vots per la independència fa tres mesos.
Això serà així també perquè arriba a les urnes una nova generació nascuda o crescuda amb Aznar a la Moncloa, joves que han obert els ulls a la majoria d’edat enmig d’un món que ha perdut les seguretats de classe mitjana. Amb tota aquesta gent anant a les urnes, i en un dia de metàfores de “La guerra de les galàxies” com avui, aquest diumenge assistirem al “despertar de la Força”.
Ahir vaig entrevistar aquí Íñigo Errejón, madrileny del Madrid amb un català gairebé perfecte après a Girona. Es veuen quedant segons en percentatge de vot, just per davant del PSOE. Si això fos així, ja es poden imaginar Susana Díaz fent les maletes de Sevilla cap a Madrid.
Gairebé a la mateixa hora, Rajoy deia en un acte organitzat per ‘La Vanguardia’ que al 48% que van votar ‘sí’ els proposa “parlar”, i va ensenyar l’esquer d’una reforma del model de finançament que ja s’hauria d’haver acordat fa més d’un any.
La Força ja fa temps que es va despertar a Catalunya. I en aquest punt cal distingir que el fet que diumenge assistim a un canvi en el repartiment del poder polític a Espanya no vol dir, necessàriament, que canviï Espanya. El discurs de la recentralització guanyarà vots. És segur que la sacsejada enorme que ha significat per a Espanya sentir que Catalunya se’n vol anar ha contribuït decisivament a la convicció de molts espanyols que estaven davant d’un final de règim bipartidista.
L’única opció que tenen els que volen que Catalunya tingui el dret a decidir i/o que algun dia disposi de tot el seu poder polític i econòmic és continuar-ho afirmant. Les urnes són un bon lloc per fer-ho.