Les perverses influències de Vox
BarcelonaL'enquesta del CIS torna a posar sobre la taula el fenomen Vox, que malauradament ha vingut per quedar-se. Lluny de restar forces al bloc de dreta format per PP i Cs, l'està impulsant, alhora que el condiciona ideològicament. El discurs de la ultradreta sembla que vagi quallant, no només en els partits més afins, sinó també en el conjunt d'una opinió pública que poc o molt també està influïda pel gir mundial autoritari i populista representat per Trump o Bolsonaro, una contrareforma en tota regla. L'auge de Vox es beneficia d'aquesta contaminació ideològica global i va en detriment de l'esquerra, especialment de Podem, que és qui segons l'enquesta més punxa i que, per tant, deixa tocada la ja avui majoria minoritària amb el PSOE.
La irrupció a Andalusia ha donat carta de realitat, i més capacitat d'influència, a Vox, que està fent valer els seus vots, i el seu discurs, per a la formació de govern a Sevilla. Amb aquesta palanca el partit d'Abascal busca fer-se un espai al conjunt d'Espanya. I sembla que ho està aconseguint. Amb el CIS a la mà, ja entraria en un Congrés amb més pes de la dreta. No es compleixen les previsions d'un creixement exagerat anunciat per enquestes periodístiques recents, però l'ascens de la ultradreta resulta incontestable.
Així doncs, de la mà d'una combinació entre anticatalanisme i populisme ultraconservador, Espanya està girant a la dreta. L'independentisme, doncs, patirà encara més. L'aval ambiental a una justícia venjativa està servit. Però també patirà Catalunya en el seu conjunt, perquè la possibilitat de la reedició d'un 155 més dur que deixi la Generalitat intervinguda i que, per tant, degradi l'autogovern i tensi la societat catalana, és ara més possible que fa uns mesos. Una situació que només pot satisfer els partidaris del 'com pitjor millor'. Els escenaris de confrontació política i social són de resultat terriblement incert: se sap com comencen però no com ni quan acaben. I l'evolució de la política espanyola demostra que, efectivament, el 'com pitjor millor' sempre pot anar a pitjor, de manera que Rajoy i el seu 155 podrien quedar com una caricatura davant d'un hipotètic futur govern a la Moncloa a l'estil andalús: amb una coalició de Casado i Rivera falcats per Abascal. Haver fet caure Rajoy per acabar propiciant això seria un negoci ruïnós.
Hi hauria una possibilitat alternativa, que de totes maneres tampoc seria gaire falaguera. Si es confirma la resistència del PSOE –i la debilitat de Podem–, podria donar-se un acord de govern entre Sánchez i Rivera. En tot cas, de nou aniríem a pitjor respecte al present. De nou s'allunyaria una mínima possibilitat de diàleg per afrontar la demanda sobiranista catalana.
Sigui com sigui, els pròxims mesos, marcats pel judici als presos polítics catalans, seran decisius per veure si es consolida el perillós tomb cap a la dreta del clima polític espanyol.
