Wu Lei dona una petita treva a l’Espanyol davant un bon Lleida
LleidaPablo Machín sap que el seu equip no va sobrat d’alegries i la Copa podia servir com un impuls, una petita treva, enmig de la delicada situació de l’Espanyol a la Lliga, parèntesis europeu a banda. És per això que el tècnic sorià va plantar al Camp d’Esports un equip amb noms com Ferreyra, Wu Lei o Piatti. Pólvora en què va destacar el davanter xinès amb un doblet, ja que la línia d’atac blanc-i-blava només va carburar deu minuts després del descans i tot just al final, amb el Lleida Esportiu ja llançat a buscar la remuntada i amb un Wu Lei que, fins i tot, va fregar el hat trick. Al final, classificació de l’Espanyol (0-2) que li suposa una petita alenada d’aire fresc.
El dic de contenció lleidatà havia aguantat 53 minuts, fins que una excel·lent passada a l’espai de Piatti va culminar en una gran definició de Wu Lei. El gol que va encarrilar el triomf blanc-i-blau va arribar durant els pocs minuts en què l’Espanyol va apujar el ritme i va intensificar la seva pressió. De fet, les dianes de Wu Lei van ser de les poques notes positives que va poder anotar ahir Machín a la seva llibreta davant un bon Lleida Esportiu. El conjunt de Ponent, malgrat tenir de baixa i sortint de lesió bona part de les primeres espases, va saber anul·lar un equip dues categories superior durant tot el primer temps i va somiar força minuts en l’empat impulsat per l’entrada de Liberto, extrem cedit pel Betis que va ser el millor dels lleidatans malgrat tornar a jugar ahir després d’una lesió.
Durant tota la primera meitat el conjunt de Machín va ser un equip deprimit, incapaç de connectar amb el xinès i Ferreyra per mirar de fer mal a un Lleida Esportiu seriós que jugava amb un onze format, en bona part, per futbolistes poc habituals. A Molo, el tècnic del conjunt lleidatà, no li va tremolar el pols a l’hora d’aplicar rotacions -algunes com a premi, com la del porter Víctor Vidal; d’altres més per necessitat i prudència- i va fer jugar d’inici a jugadors molt joves, com Joanet o l’atacant xinès Liu, del Lleida B, que juga a Segona Catalana, al futbol regional. Provencio, que estava sense equip fins que va fitxar pel Lleida Esportiu tan sols fa uns dies, va debutar estrenant-se com a titular.
Un onze local amb força condicionats, però que va saber desconnectar l’escassa producció ofensiva perica durant els primers 45 minuts, basada en alguna aproximació tímida de Pedrosa o Pipa per les bandes o per accions a pilota aturada, treballades amb la pissarra de Jordi Guerrero, el segon de Machín. El Lleida Esportiu va provar fortuna amb una rematada seca però centrada en els primers minuts d’un Raúl González mòbil i també en una bona jugada d’estratègia que José Ruiz va finalitzar amb una rematada i va fregar el pal curt de la porteria d’Andrés Prieto.
Alguna cosa devia dir Machín als seus jugadors al descans. Segurament que, si no volien tornar a semblar uns pipiolis, haurien de prémer l’accelerador perquè, malgrat ser un equip que juga a la Segona Divisió B, el Lleida Esportiu els estava plantant cara. La xerrada al vestidor es va traduir en deu bons minuts a la represa, en què Wu Lei va marcar el primer gol fent allò que normalment li costa més: definir bé.
El Lleida no abaixa els braços
El conjunt blanc-i-blau, mandrós, va tornar a abaixar les revolucions poc després del gol i el Lleida Esportiu, animat per un gran Liberto, no va renunciar a l’empat, engrescant la poca afició que hi havia al Camp d’Esports. El conjunt de Molo va reclamar un penal, però Mateu Lahoz va alçar el dit índex ben amunt per fer un gest negatiu. El temps s’esgotava, el Lleida Esportiu buscava l’heroica i Wu Lei va rematar.
