Xabi López-Arostegui: “La Penya em va tractar com un fill i em va transmetre molts valors”

BadalonaXabi López-Arostegui té només 21 anys, però ja és un dels pals de paller del Divina Seguros Joventut. L’equip verd-i-negre debuta aquesta tarda (17 hores, Movistar Deportes) visitant la pista del Cafés Candelas Breogán. El Baxi Manresa, per la seva banda, juga al camp del Movistar Estudiantes (12.30 hores, Movistar Deportes).

Què va canviar la temporada passada perquè l’equip fes una recta final tan completa?

Vam creure en nosaltres. Quan vam passar per la mala ratxa ens vam mantenir units i vam seguir creient en les nostres possibilitats. Després de perdre, arribàvem als entrenaments amb ganes d’esforçar-nos al màxim, i això ens va fer creure que podíem guanyar. Carles Duran ens va donar confiança. Quan et creus que pots guanyar, surts i ho fas. Al final vam aconseguir agafar un bon ritme i practicar un bon bàsquet.

L’arribada de Nico Laprovittola us va donar un plus de qualitat i el club ha aconseguit retenir-lo. Es pot donar continuïtat al joc de la recta final?

És el que volem. Hem aconseguit mantenir el bloc principal de la temporada passada i l’entrenador també segueix. Això, afegit als fitxatges que hem fet, ens ha de permetre seguir jugant a un bon nivell i guanyar partits.

Aquesta Penya genera il·lusió, oi?

Sí, hem aconseguit formar un bon equip. En els entrenaments i en els partits que hem jugat durant la pretemporada la cosa té bona pinta. Hem incorporat jugadors de primer nivell que ens aportaran qualitat i ens ajudaran als joves a créixer. L’ampliació de capital dona una mica de credibilitat i de viabilitat al club, i a partir d’ara es poden fer coses més grans.

L’objectiu ha de ser diferent?

No, el pressupost és molt semblant al de la temporada passada. El nostre objectiu és el de l’any passat. Com més aviat s’aconsegueixi, més aviat podrem començar a pensar en coses més grans i motivadores. La gent està molt il·lusionada i crec que s’animarà a venir a veure els nostres partits.

Els rivals també s’han reforçat.

Els equips de la zona mitja s’han reforçat molt i tothom pot guanyar tothom. Exceptuant els equips d’Eurolliga, la igualtat és molt gran, i podrem veure una Lliga molt competida.

Què n’esperes, d’aquesta temporada?

La temporada passada vaig aconseguir ajudar l’equip en un escenari difícil i tinc la sensació que vaig fer una bona feina. Aquest any vull intentar fer un pas endavant i tenir un rol més important, però això m’ho hauré d’anar guanyant partit a partit.

La teva renovació està signada?

No, encara no està signada. El club em va fer una proposta de renovació i estem treballant-hi.

La teva família es va implicar molt en els moviments socials per intentar ajudar a salvar el club.

És el reflex de tots els anys que porto a Badalona. Aquesta serà la meva vuitena temporada a la Penya. Vaig arribar amb 14 anys des de Getxo i durant aquests anys hem construït un vincle molt fort. La Penya em va tractar com un fill i em va transmetre molts valors, que van units als que proposen els meus pares.

Quan arriben jugadors nous, què els expliques de com és la Penya?

És un club professional, però molt familiar. Hi ha gent que es preocupa molt pel teu dia a dia. Aquí et saluda tothom i tens molta relació amb els nois del planter. La unitat que es viu és molt gran. Aquest és un club que aposta pels joves i que vol potenciar el planter. Com que jo ho he viscut, transmetre-ho m’és molt fàcil.

Amb la marxa de Sergi Vidal us toca als joves liderar el vestidor.

Tenim un equip molt jove. Gent com Albert Ventura, que és el capità, o jo, que porto molts anys a la casa, hem de transmetre a la gent que arriba com funciona aquest club, ja sigui a un nord-americà o a un jove del planter que s’entrena amb nosaltres.

Quin balanç fas de la teva convocatòria amb la selecció espanyola?

Estic molt content. Sempre que la selecció et truca, és una satisfacció. Poder jugar al costat de jugadors de primer nivell de la Lliga és un privilegi. Vaig intentar aprofitar l’experiència per aprendre. No em sap greu haver-me quedat sense jugar, però tinc l’ambició de voler fer-ho. D’il·lusió i de ganes no me’n falten. Estic treballant per aconseguir-ho algun dia. Com més treballi, més aviat arribarà.