Xavier García Albiol, el candidat que volia netejar Badalona, mereix una llista de reproducció amb 155 cançons àrabs, senegaleses, llatinoamericanes, pakistaneses i xineses, com les que escolten tantes persones que viuen al mateix país que ell. Al cap de llista del Partit Popular, l’home que considera que les urnes de l’1 d’octubre eren com el cubell que fa servir per a la roba bruta no ell sinó la seva dona, tampoc li aniria malament escoltar una bona dosi del feminisme sense embuts de Paquita la del Barrio mentre revisa la teoria de la separació de poders de Montesquieu. Si Albiol és capaç de compaginar la feina com a regidor de Badalona, parlamentari i senador, segur que no tindrà cap problema a llegir textos polítics mentre escolta una mica de música.
Però aquí es va decidir que als que volen ser presidents de la Generalitat només els podíem dedicar una cançó, així que li regalem Visa para un sueño, de Juan Luis Guerra. Potser així, mentre balla aquest poderós merengue, oblida la consigna “ ¡A por ellos!” amb què va engegar la campanya electoral i aconsegueix sintonitzar amb les penes i els anhels dels que un dia van haver de deixar casa seva per buscar una vida nova en un altre país.
“ Buscando visa para un sueño ”, insisteix el dominicà Juan Luis Guerra en un exemple prodigiós de cançó popular contra l’abús de poder. “ Qué rabia me da. / Buscando vida, golpe de poder. / Buscando visa, qué más puedo hacer ”, canta posant veu a tots els que Albiol voldria fer fora d’aquí a cop d’escombra. Que no és bilirubina, sinó xenofòbia. Triar-lo com a candidat forma part de la cultura de manars i garrotades assumida com a pròpia pel partit de Rajoy, i qui fa de la xenofòbia bandera només mereix el vot dels xenòfobs. Que en siguin pocs, però, és responsabilitat de tothom.
‘Visa para un sueño’, del disc ‘Ojalá que llueva café’ (1989)
La bachata i el merengue van assolir un cim de popularitat mundial gràcies a aquest disc del dominicà Juan Luis Guerra. Irresistible.