Mobile World Congress: no ens confonguem
Enginyer i escriptorAquesta setmana ha tingut lloc a Barcelona el Mobile World Congress (MWC). El país, com fa habitualment, adopta posicions extremes. I convé no dramatitzar. El MWC, com indica molt bé el seu nom, és això: un congrés. I prou. Però és suficientment important per merèixer alguns comentaris.
Exposició i punt de trobada. Hi ha qui confon el vestit amb la cosa. El MWC és una exhibició que, de passada, els visitants aprofiten per xerrar de feina entre ells. Això ja és prou important. Donar cabuda al MWC no transformarà Barcelona en un pol tecnològic de telefonia mòbil de cap tipus. L’empleat d’una botiga d’electrodomèstics no esdevé enginyer electrònic pel simple fet de treballar-hi.
El MWC genera negoci. El MWC genera un moviment turístic de característiques específiques. Un turista de classe mitjana que utilitza sabates. No fa les grans despeses típiques del turista ric. Però fa una certa despesa més diversificada. El MWC és molt aprofitable si la ciutat que l’acull té un model econòmic adequat del qual tothom treu profit. En un entorn d’utilització de mà d’obra immigrant per pagar sous baixos i amb botigues de luxe estrangeres -un entramat dominat pels capitostos que encara mantenen el senyor Gaspart a Turisme de Barcelona- no podem dir que l’aprofitament dels visitants sigui òptim. En resum, però, diria que és millor acollir el MWC que no acollir-lo.
Per què Barcelona? Aquesta pregunta excita el xovinisme barceloní que va entrar en descontrol arran de les Olimpíades del 1992 -i que constitueix el preàmbul de la decadència-. Barcelona és un parc temàtic molt maco. Interessant. Els avantpassats van fer-ho molt bé. No s’hi menja malament, hi fa bon temps i la gent riu -entre altres coses, perquè davant d’un estranger que diu “ beautiful paela ” ens envaeix un indubtable provincianisme-. Si a tot això hi afegeixen un caràcter permissiu que fa que aquí s’acceptin amb normalitat determinats comportaments que a Zuric o a París no són tolerats, el visitant té la sensació que la ciutat és una festa permanent i que val la pena estar-s’hi uns dies. Per això han vingut aquí els organitzadors del MWC. Abans la fira se celebrava a Niça. Vull dir amb això que mai, probablement, se celebrarà ni a Varsòvia ni a Oslo. En cap lloc on faci mal temps, per avançat que sigui. Perquè el MWC, senyors meus, és una festa per passar-s’ho bé i on només treballen els que l’organitzen i els que hi actuen.
Compte de no perdre-la! Com els he dit, abans aquest certamen se celebrava a Niça. I quan els organitzadors i expositors s’avorreixin de Barcelona es traslladarà a un altre indret. A quin? Allà on les autoritats locals s’hi posin bé. On els amos de la marca MWC en treguin màxim benefici. I això, tard o d’hora, malauradament, passarà. Personalment no me n’alegraré. Però el fet serà inevitable.
Evitar els aldarulls. Arribats al punt de determinar què ens pot fer perdre la seu del MWC, entrem en una discussió entretinguda. Que vingui el rei és irrellevant. No per res, però si algú ha fet zero esforç perquè el MWC vingués a Barcelona ha estat ell -a més, i pel que tinc entès, aquest individu té el bonic vici de trucar a les empreses per tal que marxin de Catalunya-. I tendeixo a pensar que el govern en què darrerament milita el monarca més aviat deu haver-hi treballat a la contra. Per tant, val més que no vingui. Ell s’estalviarà un desplaçament i nosaltres la feina d’haver-lo d’anar a xiular cada vegada. Els visitants, és cert, es quedaran sense un petit espectacle i sense algunes fotos al mòbil. D’aquelles que, quan tornen a casa, permeten que puguin explicar la petita aventura que sempre prestigia tot bon turista: “Saps què he detectat? Que els catalans estan fins als collons del rei d’Espanya!”
Resum. El MWC és una festa com tantes n’hi ha: la Fórmula 1, les Olimpíades, els Mundials de futbol o qualsevol esdeveniment multitudinari. Són activitats que, com el turisme, posen la cirereta al pastís econòmic. Per tant, benvingudes. Ara, d’aquí a pensar-se que la festa fa la cosa, no. Ni el Gran Premi de F1 de Montecarlo porta ningú a pensar que els millors enginyers mecànics són a Mònaco, ni la Copa del Món de futbol de l’estiu vinent farà que a Rússia es fabriquin les millors samarretes esportives. Per tant, agafem el MWC com el que és i adaptem el nostre sistema productiu per treure’n el millor profit mentre la festa duri. Perquè si ara ens creiem molt espavilats pel fet de tenir aquí el MWC, el dia que marxi figurarà que hem esdevingut tots tòtils. Cosa que, espero, no sigui veritat.
