La Xina, un gegant amb peus de fang
PeriodistaAmb una letalitat relativa -amb prou feines un 2% enfront del 9,6% de la SARS, el 34,4% de la MERS, el 40% de l’Ebola o el 52,80% de la grip aviària-, el coronavirus no resulta tant una amenaça per a la salut com per al règim xinès, ancorat en els costums de la Guerra Freda però acomodat en el seu paper de potència internacional i amb l’ambició de substituir els Estats Units ara que la gestió de Donald Trump genera un cert buit de lideratge.
L’extraordinari desafiament a què s’enfronta Pequín és doble: en el pla intern, evadir el malestar d’una societat que es considera enganyada i abandonada per un règim que ha imposat una draconiana quarantena a desenes de milions de persones sense donar-los prou informació -la mort del doctor Li Wenliang i la ira contra el govern desencadenada a les xarxes xineses n’és el millor exemple-; i en el pla extern, revertir el col·lapse temporal del paper vital que té la Xina en la cadena de producció, coordinació i distribució global.
El mateix Xi Jinping, un líder amb ínfules d’emperador infal·lible -el seu pensament s’ensenya a les escoles- a qui els mitjans xinesos atribueixen tota la prosperitat, modernitat i influència internacional, va admetre que la crisi sanitària és “una prova clau per al sistema xinès i la seva capacitat de govern”.
Ho va fer en una inesperada reunió del comitè permanent del politburó del Partit Comunista, màxim òrgan de poder que ha tingut comptades trobades en els últims cinc anys: en vuit dies s’ha reunit dues vegades, tot un senyal de la gravetat de la situació. Entre les mesures que calia adoptar es va incloure més censura, malgrat que els experts lamenten que la falta de transparència és responsable de l’altíssim nivell de contagis. És l’efecte Txernòbil: en lloc d’assumir responsabilitats i corregir errors endèmics, els funcionaris xinesos es culpen els uns als altres per evitar ser purgats.
El consum privat ha caigut en picat -ningú surt de casa, excepte per proveir-se d’aliments-, cosa que repercuteix en l’enfonsament dels ingressos de les empreses amb presència a la Xina: Apple, Starbucks o Ikea han tancat temporalment; General Motors i Toyota posposen la producció; Hyundai ha suspès la fabricació de cotxes a Corea del Sud atès que les seves peces arriben des Wuhan, i Airbus ha tancat una de les seves fàbriques a la Xina, a costa del 10% de la producció del seu avió més venut. Siemens, Ericsson i Tesla consten entre les marques afectades.
En el món global, tot està connectat. Altres empreses es replantegen si continuar a la Xina, si no n’havien marxat amb motiu de la guerra comercial amb els Estats Units, quan moltes fàbriques es van traslladar al Sud-est asiàtic.
Diverses companyies aèries han cancel·lat els vols al gegant asiàtic. Afectada pel coronavirus, l’economia xinesa creixerà menys aquest any i aportarà menys a l’economia mundial, cosa que repercutirà en el seu poder i en la seva influència en un moment clau per a Pequín.
La nova Ruta de la Seda
La malaltia infectarà el seu projecte internacional més ambiciós, la Nova Ruta de la Seda, una inversió multimilionària que agrupa 60 països i pretén estimular el desenvolupament econòmic i desdibuixar les fronteres per acostar el comerç xinès a tothom mitjançant una sofisticada xarxa de transport terrestre i marítim. La prohibició de molts països d’acceptar treballadors xinesos repercutirà negativament en les obres de la Nova Ruta i també en la influència de la Xina.
A Birmània, que Xi va visitar fa un mes per rubricar els seus nous projectes d’infraestructures que connectaran la Xina amb aquest país -cridat a ser l’exponent de la Nova Ruta de la Seda al Sud-est asiàtic-, el coronavirus genera dubtes sobre la conveniència de mantenir l’actual dependència econòmica de Pequín. El règim birmà ha suspès els visats per a la Xina i ha sol·licitat a les seves agències que deixin d’oferir paquets turístics per als xinesos, malgrat que suposen un sucós percentatge dels ingressos en turisme.
“No hi ha motius per adoptar mesures que interfereixin innecessàriament en el comerç i el turisme internacional”, ha declarat el responsable de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, davant el tancament de fronteres decretat contra la població xinesa per països com els Estats Units o Austràlia tot i els consells de l’OMS, que es nega a parlar de pandèmia. La màxima institució sanitària mundial s’esforça per posar sentit comú en el desmesurat pànic planetari atiat pels mitjans, amb poc èxit. La Xina està sent víctima alhora del coronavirus, la globalització, el racisme, el sensacionalisme i els problemes endèmics del sistema comunista.
