Zapatero visita Wyoming

Feia dies que a El Intermedio anunciaven l'entrevista a Zapatero amb una paròdia de la pel·lícula Instint bàsic en què el Gran Wyoming vestit de Sharon Stone s'obria de cames davant de l'expresident com en aquella cèlebre escena del creuament de cames.

Amb les preguntes de Wyoming i Sandra Sabatés, Zapatero perdia els primers segons pensant com encarava la resposta. Va fer, sovint, aquella petita ganyota de desconcert que significa que no ha pogut posar el pilot automàtic i activar el disc dur per deixar anar el discurs típic. Titubejava en les primeres síl·labes de les respostes perquè se sentia insegur: havia d'improvisar. Ara seria fàcil argumentar, segurament amb una mica de demagògia, que un humorista va acabar entrevistant-lo millor que un periodista. S'ha de tenir en compte que el registre humorístic, la no necessitat de seguir l'agenda de l'actualitat i la no obligació de treure un titular per obrir l'informatiu predisposen a un plantejament d'entrevista més fàcilment exitós. Però també és cert que els guionistes d' El Intermedio van fer servir un recurs que hauria d'estar més estès: formulació de preguntes molt concretes que obliguen a un posicionament immediat del polític. Induir a una resposta que obligui a un sí o un no inicial, o comminar a triar entre dos camins. A El Intermedio saltava a la vista que l'equip de guionistes havien reflexionat molt l'estructura de les preguntes en aquest sentit. Aquesta situació que van crear obligava Zapatero a mullar-se d'entrada, a titubejar en l'elecció i a haver-se de trencar el cap de manera precipitada en elaborar un nou discurs. I aquí, en aquestes circumstàncies, és quan se'ls veuen més les fragilitats de les seves explicacions, als polítics. Wyoming li va preguntar, per exemple: "Quan vostè va reformar a corre-cuita la Constitució era perquè volia que el dèficit fos un assumpte tan sagrat com el dret a l'habitatge o l'educació?" Zapatero va fer un esforç titànic per trobar una resposta equilibrada. Li va sortir un batibull però Wyoming amb la pregunta ja l'havia deixat retratat abans d'hora. L'humorista, molest, va repreguntar: "És que jo no acabo d'entendre per què el dèficit és sagrat i el dret a l'habitatge i l'educació no". Zapatero va intentar argumentar-ho però ja havia perdut la batalla. Perquè les seves explicacions titubejaven i la força de la pregunta arrossegava l'audiència. Més que parodiar l'escena de l'eixarrancament de cames, haurien hagut de recuperar la del punxó de gel per il·lustrar l'entrevista.