CRÍTICA XARXES
Misc02/04/2018

De zero a 5.000 milions en 45 anys

Albert Cuesta
i Albert Cuesta

“Oi que no saps des d’on et truco?” Avui es compleixen 45 anys des que Martin Cooper, enginyer de Motorola, va telefonar al seu col·lega i rival Joel Engel, dels AT&T Bell Labs, des de la Sisena Avinguda, al centre de Manhattan, per fer-li saber que l’havia vençut en la competició que tots dos mantenien per aconseguir crear el primer telèfon mòbil portàtil de la història. Abans ja hi havia telèfons cel·lulars, però havien d’anar instal·lats en un cotxe perquè pesaven més de 12 quilos.

Aquella primera trucada autònoma va iniciar una revolució tecnològica i social de tal magnitud que actualment som més de 5.000 milions els humans que disposem de telèfon mòbil: dues de cada tres persones vives, que proporcionem a les operadores un negoci total de 850.000 milions d’euros a l’any, 7,7 euros mensuals per usuari. I això no inclou el preu dels telèfons.

Cargando
No hay anuncios

L’evolució de les telecomunicacions mòbils des de 1973 ha estat espectacular, tant pel que fa a la tecnologia com als patrons d’ús. Per això la quantitat de línies mòbils en funcionament supera els 8.500 milions: hi ha abonats que tenen més d’un aparell, més d’una línia o totes dues coses. Sobre les xarxes de telefonia mòbil s’han desenvolupat serveis nous, com el d’internet: el 43% dels usuaris de telefonia, un total de 3.300 milions a finals del 2017, segons GSMA Intelligence, són també internautes, i per això més de la meitat de les línies de mòbil existents estan vinculades a un smartphone, un ordinador connectat de butxaca.

Que el mòbil ens ha canviat la vida és una obvietat. Abans trucàvem als llocs: a casa o a la feina. Ara ho fem de persona a persona. Cada cop hi ha més llars que no tenen contractada cap línia de telefonia fixa, i a la targeta de visita de molts professionals només hi figura el número de mòbil. La següent revolució ja està en marxa: la internet de les coses, que connectarà a les xarxes de mòbil desenes de milions d’objectes domèstics, industrials i urbans.