Els 1,5 ºC són l'objectiu tant sí com no

El món crema i els dirigents polítics ens estan fallant. Les temperatures pugen a un ritme alarmant, i sembla que els que creuen que encara és possible limitar l'escalfament global a 1,5 °C són una minoria cada cop més petita. Mentre governs de tot el món incompleixen les responsabilitats que es deriven de l'Acord de París, la manca d'una acció suficient ja ha fet gairebé impossible mantenir les temperatures mundials per sota del límit d'1,5 °C. Però encara que alguns comentaristes prestigiosos han declarat que aquest objectiu està "mort", jo he arribat a la conclusió oposada: els 1,5 ºC no moriran mai.

És veritat que el món viu una situació extrema. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) acumulades a l'atmosfera des de l'inici de la Revolució Industrial ja han escalfat el planeta al voltant d'1,3 °C, segons l'informe d'aquest any sobre Indicadors del Canvi Climàtic Mundial. I diversos estudis (incloent-n'hi un de la meva autoria) mostren de manera fefaent que hi ha objectius crucials que no s'estan complint. Amb les polítiques actuals, es preveu que les temperatures mundials augmentin entre 2,5 i 3 °C a finals d'aquest segle.

Fins i tot si els governs complissin tots els seus compromisos actuals, la probabilitat que l'escalfament global sí que superi els 1,5 °C és set vegades més gran. Si a això li sumem les tàctiques dilatòries de la indústria dels combustibles fòssils, incloent-hi l'ecopostureig per ocultar les seves pràctiques empresarials contaminants i la recent marxa enrere en els objectius d'emissions autoimposats, queda prou clar que les nostres opcions de no superar els 1,5° C són exigües. Per això els climatòlegs preveuen que l'escalfament global excedirà amb escreix el límit d'1,5 °C.

Però de la mateixa manera que els riscos no desapareixen quan se superen els límits de seguretat, els compromisos de l'Acord de París no s'esvairan al superar els 1,5 °C. Tot i que sigui un límit polític, no va sortir del no-res. És un límit amb fonamentació científica, que al principi va ser defensat per petits estats insulars i després va rebre el suport d'una àmplia coalició de països ambiciosos.

En aquests moments, ja és evident per a molts governs que un escalfament global superior a 1,5 °C implica riscos socials inacceptables, és un obstacle per al desenvolupament i suposa una amenaça existencial per a comunitats vulnerables i les seves cultures. A més, la línia entre un escalfament "segur" i un de "perillós" s'està tornant cada cop més borrosa. Com mostren a tot el món els efectes devastadors del canvi climàtic, fins i tot un escalfament d'1,5 °C és perillós, i les nostres societats no estan ben preparades per fer-hi front.

Els darrers vint anys hem experimentat què és un món que s'ha escalfat al voltant d'1 °C. Cap regió no s'ha salvat dels efectes. Cada cop més països enfronten incendis, inundacions i tempestes amb costos humans i financers devastadors que transcendeixen les fronteres nacionals. Entre el 2000 i el 2019, els desastres relacionats amb el clima es van cobrar més de mig milió de vides, van causar danys estimats en més de dos bilions de dòlars i van afectar gairebé quatre mil milions de persones a tot el món.

Fins i tot amb 1,5 °C d'escalfament, una de cada set espècies està en perill d'extinció, ecosistemes crítics com els esculls de corall tropicals s'enfronten a la destrucció, i les onades de calor extrema que els nostres besavis patien un cop a la vida es produiran de mitjana cada sis anys. Segles de desgel causaran un augment del nivell del mar que inundarà grans ciutats com Londres, Nova York, Shanghai i Calcuta. Els intents de les comunitats vulnerables i marginades de sortir de la pobresa en sortiran perjudicats, i tots els països veuran obstaculitzat el seu desenvolupament econòmic.

Per això, limitar l'escalfament global és una qüestió de justícia social, de drets humans i de desenvolupament a llarg termini. I aquest imperatiu es manté encara que passem el llindar dels 1,5 °C. A més, tot i que el fet de superar aquest límit tingui conseqüències polítiques imprevisibles (perquè augmentaran les reclamacions de compensacions per danys evitables relacionats amb el clima), les implicacions polítiques de reduir l'emissió de GEH seguiran sent coherents amb el que ja està previst a l'Acord de París.

Per aturar l'escalfament global, l'Acord de París espera que els països posin en pràctica plans de reducció de les emissions que reflecteixin la seva "ambició més gran possible". Encara que els governs no estiguin complint aquest objectiu, superar els 1,5 °C no modifica les seves responsabilitats; de fet, complir aquests compromisos esdevindrà més important com més augmentin les temperatures. L'única manera de millorar les nostres opcions de mantenir un nivell d'escalfament proper als 1,5 °C és comprometre'ns a posar en pràctica reduccions més grans de les emissions en menys temps i complir-les cada any fins al 2035.

Encara que no puguem evitar un escalfament superior a 1,5 ºC, aquest límit continua sent important. Cada fracció de grau compta, i per això la lluita contra l'escalfament global ha de centrar-se en limitar l'excedent superior als 1,5 °C i en tornar a nivells segurs com més aviat millor. En particular, l'objectiu que estipula l'Acord de París per assolir l'emissió neta nul·la mundial de GEH pot ajudar a revertir una part de l'escalfament excedent. Per continuar tenint un planeta segur, habitable i just, hem de mantenir-nos enfocats al límit d'1,5 °C i assegurar-nos que segueixi sent la nostra màxima prioritat.

Copyright Project Syndicate