10 anys, creant valor compartit
Fa deu anys, el 26 de setembre de 2014, el compromís compartit de 18 empreses amb seu social a les Illes i la determinació de la CAEB, la FEHM i el Govern de les Illes Balears de contribuir al disseny d’un futur més pròsper, culminaren amb el naixement de la Fundació Impulsa Balears.
En aquell moment, la societat balear aspirava a majors nivells de benestar, des d’una economia castigada per una taxa d’atur del 22,3% (2013), després de la sortida d’una crisi llarga que havia provocat una caiguda del PIB del 6,8% (2008-2013) i una reducció de l’ocupació del 15,6%. Una situació que allunyava l’Arxipèlag de les regions líders d’Europa, a causa d’un patró de creixement que descuidava la productivitat i ajustava els cicles econòmics, de bonança o de crisi, a través de l’augment o la reducció de l’ocupació, com si fossin fitxes de dòmino. La pèrdua de 33 posicions en el rànquing europeu de renda per càpita entre 2008 i 2013, que se sumaven a les 27 posicions perdudes per l’Arxipèlag entre 2001 i 2007, feien evident l’erosió que experimentava l’elevat nivell de benestar aconseguit després de dècades de desenvolupisme turístic, i alimentaven els dubtes de si la prosperitat amb què les Balears havien tancat el segle XX havia estat el resultat d’un miratge.
Davant el repte complex i alhora apassionant de contribuir al disseny d’un futur més pròsper, els que vàrem tenir el privilegi d’assistir el naixement de la Fundació Impulsa Balears, amb la força de les anàlisis del Centre de Recerca Econòmica (UIB· Sa Nostra) i amb la voluntat de fer possible els nostres somnis, començarem a forjar el marc i les eines necessàries per facilitar la presa de decisions d’administracions, empreses i ciutadans davant una tasca tan titànica.
El gap existent entre les necessitats de coneixement que requereix una estratègia d’impuls de la competitivitat global, única i des de i per a les persones, juntament amb els condicionants que el context politicoempresarial oferia, recomanava desplegar sobre el territori balear dos vectors de treball innovadors: la intel·ligència econòmica i la dinàmica col·laborativa.
Inspirant-nos en exemples de plataformes d’altres regions europees i en les idees i conceptes de Michael Porter, vàrem iniciar un viatge apassionant cap a la creació de valor compartit. Des d’aleshores, hem alimentat el nostre particular projecte, responent a nous reptes i als embats econòmics i socials que, com la covid-19, han afectat les Illes. Avui, les nostres aportacions, alineades amb la nostra missió i valors, ens permeten afirmar que el disseny d’un futur més pròsper requereix estratègies econòmiques i socials aplicades de manera convergent i simultània, lluny de la visió fragmentada en sectors que sovint governa la nostra vida quotidiana.
Tot un procés complex que, avui, disposa del suport de 65 patrons, que representen el 18,8% del PIB balear. Aquesta massa crítica no només ha permès desplegar actuacions en cadascuna de les nostres cinc iniciatives estratègiques amb la col·laboració de diversos governs, sinó que també actua com a tractor de noves propostes estratègiques i projectes pilot.
Un exemple d’això és l’ampli ventall de solucions d’intel·ligència (aplicacions, monitors, publicacions) que han estat dissenyades a mida per assolir l’objectiu previst, i que han fixat les bases de l’ABC conceptual i contextual sobre el qual molts d’actors regionals estan enfrontant la seva reformulació estratègica davant la redefinició de les cadenes globals de valor, la connectivitat intel·ligent, la creixent rellevància del talent, l’explosió de nous paradigmes i la importància de posar les necessitats i demandes socials al centre dels models de negoci, entre d’altres. Tot això, en una economia cada cop més compromesa amb la governança d’un nou espai ‘coopetitiu’ entre empreses i entre empreses i administracions i societat.
Avui, les mancances i desigualtats amplificades per les crisis dels darrers anys; la cruesa dels nous desafiaments que afrontam; les veus que qüestionen els models econòmics i empresarials vigents (incloses les veus de la mateixa empresa); el reclam social d’un model de desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible; la separació ‒almenys temporal‒ entre els resultats econòmics i socials i l’evidència d’un creixement que no està acompanyant el progrés social, suggereixen que el més raonable és que les Balears accelerin la transició cap a un futur regeneratiu i emprenguin una nova etapa de desenvolupament sobre la base de coneixement estratègic que Impulsa Balears ha construït durant aquests primers deu anys, de manera anticipada, al voltant dels determinants de la competitivitat global sostenible de les Balears. Perquè no es tracta només de dur a terme un conjunt de retocs o millores incrementals, sinó de reformular, reinventar, pensar en gran, perquè les Balears puguin apropiar-se del seu propi futur.
Deu anys després del nostre naixement, celebram l’apassionant viatge que vàrem emprendre amb gratitud i satisfets de les fites aconseguides. La nostra pròxima escala implica tancar el cercle, abordant la cocreació de valor amb i per a la societat balear que demana ser part activa i protagonista del projecte de desenvolupament futur. Això és, en essència, competitivitat.
