125 anys de Barça i el futur

En una cantonada del Raval de Barcelona, allà on es troben els carrers de Montjuïc del Carme i Pintor Fortuny, una placa recorda que allà hi va néixer el Barça. Hi he anat amb el mig somriure de pensar com en aquell indret, avui estret, fosc i desconegut, va néixer una de les més brillants, populars i mundialment conegudes institucions de la Catalunya contemporània. Per dir tota la veritat, la visita m’ha provocat el somriure i també el calfred de comprovar que ja he vist els 75, els 100 i els 125 anys del Barça. Però aquesta és una altra història.

La història d’avui és de l’alegria per la continuïtat històrica que enllaça la bandera catalana i la del Barça. La dels èxits esportius a base de cracs mundials i jugadors del planter, la de les seccions, les penyes, la de la gent nouvinguda que ha abraçat la catalanitat a través del barcelonisme, la de l’emoció que he vist en els ulls de tants estrangers quan han sabut que era de Barcelona i del Barça.

El futur a partir d’avui ha de continuar sent tot això, en un moment en què el futbol s’ha convertit en una indústria, ja no es parla de clubs sinó de societats anònimes, ja no es parla de colors sinó de marques i ja no es parla de partits sinó de productes. Confio que el Barça sabrà trobar el camí per fer-ho compatible. Serveixin de guia les paraules de Johan Cruyff, en una entrevista d’Enric Bañeres a La Vanguardia, el novembre del 1990: "Creu que el Barça té l’estructura escaient a la seva magnitud o seria millor que es convertís en una S.A.?" "Crec que cada país ha de buscar solucions pròpies. El Barça és més que un club, però per portar un club amb un pressupost molt alt, el més que un club no val. Cal imposar una gestió professionalitzada a tots els nivells". Per molts anys, Barça!