13/2: Passar pàgina

En aquesta campanya ha aparegut sovint l’expressió passar pàgina. És atractiva, perquè la situació política catalana –i espanyola per efectes de la catalana– és de bloqueig, un llarg empat en què cap part té prou força per aconseguir els seus objectius: l’unionisme no aconsegueix dissoldre la pedra a la sabata de la reivindicació catalana i l’independentisme no aconsegueix sortir de la sabata. Per tant, aniria bé començar un cicle nou. Llàstima que la idea de passar pàgina se l’ha apropiat el candidat Illa, que ha estat membre d’un govern encallat en la pàgina de la repressió i l’immobilisme. En teoria narrativa, passar pàgina vol dir avançar cap al desenllaç, és a dir, cap a la solució del problema inicial. Deixar-ho tot com està és encallar-se en la mateixa pàgina. Negar el problema de fons de les relacions Catalunya-Espanya és fer-lo més gros: passar pàgina, però cap enrere. Podem discutir quina és la millor solució, perquè n’hi ha de contraposades. Però ens cal convenir que hi ha un problema i avançar (passar pàgina endavant) per entrar en el capítol de les solucions. I, al meu parer, no hi ha solució sense diàleg, bon govern i democràcia. I tampoc sense amnistia i sense respecte al dret dels catalans a decidir el seu futur.

Les polèmiques enfanguen l’últim debat de campanya