15/3: Arrimadas

Ciutadans va néixer a Catalunya per enfrontar-se al catalanisme. Però els laboratoris de Madrid van creure que el pedigrí espanyolista conquerit in partibus infidelium podia servir per bastir un partit estatal que fes possible un vell somni. El bipartidisme imperfecte espanyol fa que si PP o PSOE guanyen sense majoria absoluta necessitin el complement d’una frontissa. Aquest paper el feien els partits nacionalistes. Si passava a fer-lo Ciutadans, des de l’espanyolisme, PP i PSOE podien evitar sotmetre’s al “xantatge nacionalista”. Per tant, li van adjudicar a Ciutadans el paper de nova frontissa, a disposició de PP i PSOE quan calgués. Però els laboratoris proposen i l’electorat (i els quadres) disposen. Fer de frontissa demana equidistància, i Ciutadans carregava a la dreta. Per això Rivera va somiar no en complementar el PP o el PSOE, sinó en substituir el PP al front de la dreta. I part dels seus electors van considerar que Vox o Casado els representaven més genuïnament. Ara Arrimadas ha repescat el paper de frontissa dissenyat al laboratori, però ha topat amb la realitat. El seu partit, que no s’havia trencat per pactar amb Vox, es pot trencar per haver intentat pactar amb els socialistes. Una frontissa que només gira cap a la dreta.