16/9: Un conflicte entre catalans

La força més gran de la taula de diàleg és que la seva existència és el reconeixement que hi ha un conflicte polític. La feblesa més gran és que no queda clar quin és aquest conflicte polític, ni entre qui. Per a l’independentisme és obvi que és entre Catalunya i l’estat espanyol. Però per a Pedro Sánchez aquest és un conflicte entre catalans, que s’ha de resoldre dialogant entre catalans, sota la mirada displicent de l’Estat. Una versió edulcorada de la profecia/amenaça d’Aznar: abans es trencarà Catalunya que no pas Espanya. Hem dedicat molt de temps –amb raó– a parlar de la delegació catalana a la taula de diàleg. No tant a analitzar la curiosa delegació inicial del govern espanyol (modificada després pel canvi de format). La majoria eren tots els ministres catalans (i la ministra de les autonomies, per marcar els límits). I no n’hi van posar més perquè no en tenien més. Tant se val de què fossin ministres mentre fossin catalans, perquè hi hagués catalans a les dues bandes de la taula. Una negociació –desigual– entre catalans. Els uns, amb el BOE i el pressupost de l’Estat. Els altres, barallats. Com va fer amb l’aeroport, Sánchez ven aquest relat i no li va malament. Sobretot si l’altra part l'hi avala, barallant-se.