18/2: Repugnant

Espanya s’ha acostumat a delegar-ho tot en els tribunals. Els tribunals fan de polítics, de mestres, de sanitaris. Diuen quan es fan les eleccions, quan es confina per raons sanitàries, quins plans d’estudis han de tenir les escoles... També s’ha delegat en els tribunals allò que és responsabilitat de l’opinió pública (i de la publicada). A Madrid, una manifestació en homenatge a les tropes que van combatre al costat de Hitler incloïa un crit –"el jueu és culpable"– amb el qual es va justificar l’assassinat de milions de persones. I veig que alguns mitjans i alguns sectors polítics, quan en parlen, l'única cosa que diuen és que la Fiscalia ha d’estudiar si és delicte. No crec que calgui ni la Fiscalia ni cap tribunal per saber que aquesta manifestació i aquest crit són repugnants. No cal veure si són legals o no per saber que són moralment abominables. Si he de ser franc, amb Pablo Hasél a la presó per la lletra d’una cançó, més aviat tinc dubtes sobre la relació, aquí, entre immoral i il·legal. Que la Fiscalia i els tribunals facin el que han de fer. Però l’opinió pública i la publicada tenen l’obligació –i ho trobo a faltar– d’emetre el seu judici moral i polític, més enllà de si és legal o no. Perquè, en qualsevol cas, és repugnant.

La Fiscalia investiga un possible delicte d'odi en una manifestació neonazi a Madrid