Del 1985 ençà: els beneficis de despenalitzar l'avortament

A l’estat espanyol, del 1985 al 2010 l’avortament era legal sota tres circumstàncies: 1) si hi havia risc per a la salut física o mental de la mare, 2) si l’embaràs era resultat d’una violació o 3) si existia risc de malformacions en el fetus. A partir del 2010 les dones que així ho desitgin tenen la possibilitat d’interrompre l’embaràs fins a la setmana 14 sense necessitat de justificar la seva decisió.

Això, que pot semblar obvi en el nostre entorn, encara resulta immensament complicat en molts països. L'Argentina no va aconseguir aprovar una llei similar a l'espanyola del 2010 fins al desembre de l’any passat. Fa poc més d’un mes Hondures va endurir la prohibició de qualsevol tipus d’interrupció de l’embaràs, amb penes que poden arribar fins als sis anys de presó per a les dones que intentin saltar-se aquesta restricció. En el cas de Polònia, a finals del 2020 es va declarar inconstitucional la interrupció de l’embaràs en cas de malformació del fetus (causa que suposava el 97% dels avortaments que es practicaven al país). Això va generar una allau de protestes al país en qüestió, així com en diverses capitals europees.

En tots aquests països, de poc (o res) han servit les denúncies d’organitzacions internacionals de reconegut prestigi com les Nacions Unides, Amnistia Internacional o Human Rights Watch; però ¿estan ben fonamentats els arguments a favor i en contra que utilitza cada bàndol? Què en diuen les dades de les conseqüències (a curt i a llarg termini) de tenir accés a l’avortament? Hi ha una evidència provinent de diversos països que demostra que la legalització de l’avortament redueix el nombre de naixements a curt termini. La majoria d’aquests estudis, però, no disposen de prou dades per avaluar si la taxa de fecunditat total (nombre de fills per dona calculats al final de la vida fèrtil) és més baix quan aquestes dones arriben a l’edat de, per exemple, 45 anys.

Aquesta és una de les preguntes que ens fem (i contestem) en un estudi recent realitzat de manera conjunta amb Libertad González (UPF), Sergi Jiménez (UPF) i Natalia Nollenberger (IE). Utilitzant la legalització de l’avortament del 1985 analitzem els efectes sobre les dones, tant a curt com a llarg termini. El nostre objectiu és quantificar l’impacte d’aquest canvi sobre el màxim nombre de variables (mercat laboral, educació...) per poder fer una valoració com més exhaustiva millor d’aquest tipus de política.

Els nostres resultats mostren que l’accés a l’avortament redueix els naixements a curt termini en un 6%, sobretot per a les dones menors de 21 anys. També observem un retard en l’edat en què tenen el primer fill, així com en el moment de contraure matrimoni. Els efectes a llarg termini són igual d'importants; les dones que es poden acollir a aquesta reforma tenen més probabilitats d'acabar amb èxit l’etapa d’educació secundària i menys probabilitats que la unió amb la seva parella acabi en divorci. Per tant, les dades corroboren que evitar un embaràs no desitjat en edats joves permet millorar la viabilitat de les parelles que es formen.

Un element a destacar del nostre estudi és que el nombre total de fills al final de l'etapa fèrtil de les dones (de mitjana) és igual que el de les dones menys (o gens) afectades per la reforma (1,55 fills per dona en les cohorts analitzades). Aquest últim factor desacredita completament l’argument que la legalització de l’avortament reduirà la taxa de fecunditat total, ja que el nombre (mitjà) de fills per dona resulta inalterat per la reforma. La diferència clau és que les dones tenen la possibilitat de decidir en quin moment de la seva vida volen tenir aquests fills.

Finalment, tots aquests canvis es tradueixen en nivells més elevats de satisfacció amb la seva vida quan aquestes dones arriben als 40-50 anys, bàsicament perquè han tingut la capacitat de dur a terme els seus plans d’estudis i de formació d’una família en el moment que elles han considerat més adequat.

En aquests moments, quan s’acumulen les reclamacions en clau de gènere (totes elles molt ben fonamentades), m’agradaria exigir que les autoritats que tenen la responsabilitat de legislar tinguin en compte les dades provinents de la recerca per prendre les decisions que maximitzin el benestar de tots els membres de la nostra societat. I les dones, ho recordo, representem el 50% d’aquesta societat.

Judit Vall Castelló és professora d'Economia a la UB, investigadora de l'IEB i del CRES-UPF