20/7: Sense centre

En el mapa polític espanyol (en el sentit estricte i deixant, per tant, de banda els mapes polítics basc i català, diferents) no hi ha un espai de centre. El centre polític és una ratlla, no un espai. En alguns països europeus hi ha un bloc de dreta i un d’esquerra i enmig un espai de centre que fluctua: uns electors que segons els casos van cap aquí o cap allà o uns partits, sovint liberals, que tant poden pactar amb els uns com amb els altres. Alguns dissenyadors de mapes polítics al laboratori haurien volgut que aquest fos també el mapa espanyol. Amb Ciutadans fent aquest paper. Però no ha funcionat mai, perquè la realitat és tossuda. I en la realitat espanyola, molt marcada per la memòria mal tancada d’una guerra civil, hi ha dos blocs impermeables separats per una rasa. ¿Quants electors espanyols dubten entre votar PP o PSOE? I dins de cada bloc, hi ha de vegades dinàmiques de fragmentació o d’unificació. Aznar va unificar el vot de la dreta. Després el mateix bloc s’ha fragmentat en tres opcions. Ciutadans mai no ha estat –com volien els laboratoris– un espai de centre sinó un dels tres fragments del bloc de la dreta. Rivera ho va entendre, i per això acabarà al PP. Arrimadas fa veure que no ho entén, i per això no acabarà enlloc.