20 milions de morts després, l'emergència pel covid ja és història
Tres anys i 20 milions de morts després, es pot dir que el covid-19 comença a ser història. Almenys tal com el teníem classificat fins ara. Divendres, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, va anunciar que s’eliminava l’etiqueta d’emergència de salut pública d’interès internacional i, per tant, es donava per acabada la crisi que es va declarar a escala mundial el 30 de gener del 2020, setmanes després –encara no està clar quantes– que hi hagués coneixement dels primers casos a la ciutat xinesa de Wuhan. Això no vol dir, però, que el covid hagi desaparegut. L’estratègia del covid zero ha estat impossible i ara ja s’ha incorporat com una malaltia respiratòria més, amb categoria de pandèmia, amb la qual haurem d’aprendre a conviure. Les vacunes han aconseguit aquest final relativament ràpid, però continua havent-hi infeccions i ingressos. Segons la darrera actualització de l’OMS, arreu del món s’han diagnosticat prop de 2,8 milions de casos nous i més de 17.000 defuncions els darrers 28 dies, una minva del 17% i el 30%, respectivament, si es comparen les dades amb les del mes anterior.
No s’ha calibrat encara l’impacte que la pandèmia té o tindrà en els canvis socials que viurem els anys vinents. El món no és igual que el del 2019 i a poc a poc ho anirem comprovant. Però el que sí que sabem és que hi ha algunes lliçons que no hem après i també que les decisions que es varen prendre llavors tenen conseqüències. No hem après, per exemple, que cal estar atents i tenir uns sistemes de vigilància epidemiològica molt potents que estiguin sempre alerta. La inversió en sanitat i en prevenció ha crescut, però no prou.
Sobre les decisions errònies, més enllà del cas de la Xina, que ni al principi ni al final ha estat transparent amb les dades, cal recordar que varen ser els russos i els xinesos els que varen cedir vacunes als països africans i de l’Amèrica del Sud perquè tinguessin algun tipus de protecció mentre els països rics vacunaven a dojo amb vacunes d’alta tecnologia. Els governs occidentals, tot i abocar milers de milions a les farmacèutiques per a recerca, han permès els guanys privats milionaris i es varen quedar primer els materials i les vacunes, en una demostració d’egoisme mundial que pagaran molt de temps.
La fi de l’emergència internacional és una gran notícia, però no podem girar full. No només perquè la malaltia no s’ha acabat, sinó perquè seria irresponsable prendre’s a la lleugera l’impacte i les lliçons d’una pandèmia que ha marcat a foc la nostra història recent.
